20 Novel·les de terror que has de llegir… encara que hagis vist la pel·lícula

Els llibres que han inspirat les pel·lícules de terror més famoses

Fins a quin punt són originals els arguments cinematogràfics? És la pregunta que es fan Xavier Pérez i Jordi Balló en el seu llibre La llavor immortal.

La resposta és més que evident. Des dels inicis del 7è art, la literatura ha influït i inspirat el cinema d’una manera especial. No poden parlar simplement d’adaptacions cinematogràfiques sinó d’una forma singular de recrear les històries i convertir-les en art en moviment.

L’invent dels germans Lumière va ser considerat per molts d’una “invenció del dimoni”. No és d’estranyar que els pioners del cinema busquessin inspiració en les novel·les gòtiques i el gènere fantàstic. Murnau o Méliès cercaven sotmetre al seu públic, expectant en una sala obscura, a emocions de suspens i horror. Els malsons literaris s’havien fet realitat mostrant-se sense decència ni clemència en públic. No és això un senyal de la intromissió del Maligne, a través del seu invent, davant d’una comunitat que fins aleshores vivia plàcidament?

Janet Leigh a Psicosis

La por, segons Stephen King (i d’això en sap molt), és el sentiment més sincer que pot expressar l’ésser humà. La por ens ha mantingut vius mentre érem homínids i encara no dominàvem la terra. Dotats de parla, hem compartit relats sobrenaturals a la llum del foc des del naixement de la nostra espècie. La incapacitat d’explicar allò que ens es desconegut forma part de la nostra experiència col·lectiva. Més tard ens arriben els primers relats escrits, fills incontestables dels mites i de les paraules sorgides de les fogueres, dotats de lirisme i simbologia. Fins i tot avui, que hem desvelat bona part dels secrets de la natura i de l’espai, les pors encara ens assalten de nit. El món científic i tecnològic n’ha fet desaparèixer algunes però n’ha creat de noves.

¡Sea bienvenido a mi morada! – repitió -. Entre por su propia voluntad, entre sin temor y deje aquí parte de la felicidad que lleva consigo.

Conde Drácula

Dràcula: l’intrús destructor

De tots els temes universals plantejats Pérez i Balló en el seu llibre, ens interessen especialment aquells que fan referència al gènere de terror. D’aquestes narracions en destaquem quatre que formaran el nostre podi particular i de les quals es fixen i combinen tota la resta.

La literatura i el cinema de terror comencen amb Dràcula. L’arribada d’un ser maligne que posa en perill una societat aparentment idíl·lica. Els protagonistes no poden tolerar aquest atac i destrucció al seu mode de vida. Lluitaran junts per fer fora l’intrús. Això potser els costa la vida però el sacrifici val la pena si s’erradica el mal. Però el mal desapareix totalment? To be continued.

Frankenstein: la creació de la vida artificial

Mary Shelley va saber transformar el mite de Prometeu i convertir el foc dels déus en tecnologia, creant així un nou gènere literari: la ciència-ficció. L’arrogància de Victor Frankenstein és tan desmesurada com el seu propòsit: la creació de la vida. Però quan es juga a ser Déu la pena és proporcional a l’afront que s’ha rebut. La societat castiga al monstre per la seva aparença i el seu creador el rebutja com un fill il·legítim. El desig de companyia no satisfet desencadenarà una venjança tan brutal que res el podrà aturar.

Dr. Jekyll i Mr. Hyde: l’ésser desdoblat

El doctor Jekyll és un científic compromès amb societat i preocupat per identificar i dissociar els components bons i dolents de cada individu. L’aparició de Mr. Hyde, ésser sorgit dels desitjos interns més reprimits, permet al protagonista deixar anar les seves inclinacions malignes sense haver de retre comptes a ningú. Però aquest desdoblament també significa un presagi de la seva degradació personal i de la pròpia mort.

Faust: el pacte amb el dimoni

Goethe i Marlowe es van basar en la vida de Georg Faust, doctor dedicat a l’estudi de l’alquímia, la nigromància i l’endevinació. És aquesta ànsia de coneixement el que portarà Faust a establir un pacte amb Metistòfil. El tracte és ben clar:  quan el seu desig de saviesa quedi saciat lliurarà la seva ànima al dimoni. El camí del saber és solitari i qualsevol que s’apropi a Faust caurà irremediablement en la foguera d’un infern terrenal.

La selecció de vint novel·les de terror potser no és representativa de les millors obres de la literatura d’aquest gènere però tenen en comú haver estat versionades al cinema magistralment. Els llibres formen part del nostre imaginari cultural gràcies a les seves versions cinematogràfiques.

Teniu el tràiler de la pel·lícula, sense resum del llibre. “Una imatge val més que mil paraules” o això diuen.

1. Drácula de Bram Stocker

Las 10 mejores películas de Drácula

Nosferatu mereix una menció especial

Nosferatu de Murnau (1922)

2. Frankenstein de Mary Shelley

Los mejores Frankenstein del audiovisual

Frankenstein de James Whale (1931)

3. L’estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde de R. L. Stevenson

7 grandes películas sobre Dr. Jekyll y Mr. Hyde

 Dr. Jekyll y Mr. Hyde Rouben Mamoulian (1931)

4. La trágica historia del Doctor Fausto de Christopher Marlowe

Destaquem la relació que va tenir Georges Méliès amb en mite de Faust.

Fausto en el infierno de Georges Méliès (1903)

5. Otra vuelta de tuerca de Henry James

Destaquem la pel·lícula de Eloy de la Iglesia Otra vuelta de tuerca (1985) ambientada en el País Basc, però no podem amagar la nostra preferència per Deborah Kerr.

Suspense de Jack Clayton (1961)

6. La maldición de Hill House de Shirley Jackson

Novel·la famosa per la versió La Guarida (1999) de Jan de Bont. Us deixem amb la del 1963 i un extens article de perquè heu de llegir la novel·la La historia que inspiró ‘La maldición de Hill House’ es más aterradora que la serie

The Haunting Robert Wise (1963)

7. It de Stephen King

It d’Andrés Muschietti (2017)

8. El resplandor de Stephen King

El resplandor de Stanley Kubrick (1980)

9. Psicosis de Robert Bloch

Psicosis d’Alfred Hitchcock (1960)

10. La semilla del diablo d’Ira Levin

La semilla del diablo de Roman Polanski (1968)

11. Las que no existían de Pierre Boileau i Thomas Narcejac

Las diabólicas de H. G. Clouzot (1955)

12. Déjame entrar de John Ajvide Lindqvist

Déjame entrar de Tomas Alfredson (2009)

13. The ring de Koji Suzuki

The Ring d’Hideo Nakata (1998)

14. El juego de los niños de  Juan José Plans

¿Quién puede matar a un niño? de Narciso Ibáñez Serrador (1976)

15.  El exorcista de William Peter Blatty

El exorcista de William Friedkin (1973)

16. Los pájaros de Daphne du Maurier

Los pájaros d’Alfred Hitchcock (1963)

17. La leyenda de Sleepy Hollow de Washington Irving

Sleepy Hollow de Tim Burton (1999)

18. Audrey Rose de Frank de Felitta

Las dos vidas de Audrey Rose de Robert Wise (1977)

19. La profecía de David Seltzer

La profecía de Richard Donner (1976)

20. El silencio de los corderos de Thomas Harris

El silencio de los corderos de Jonathan Demme (1991)

Per saber-ne més

  • Balló, Jordi; Pérez, Xavier. La llavor immortal: els arguments universals en el cinema. Barcelona: Anagrama, 2015
  • Clute, John. El Jardín crepuscular: breve glosario del horror. Barcelona: Gigamesh, 2015.
  • Fisher, Mark. Lo raro y lo espeluznante. Barcelona: Alpha Decay, 2018.
  • Ruiz Garzón, Ricard. Mary Shelley i el monstre de Frankestein. Barcelona: Angle, 2018.
  • Lovecraft, H. P. El terror en la literatura. Barcelona: Backlist, 2010 .
  • Soldevila, Llorenç. De la por al terror. Barcelona: La Magrana, 1998.

Autor: Ivana Ares Seijo

Soc Ivana Ares, bibliotecària. Porto més de 20 anys recomanant lectures a les biblioteques públiques. Ara em dedico a fer-ho a través del meu bloc.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s