Teoría de la creatividad

El món de les idees segons Jorge Wagensberg

Què es una idea?. A aquesta i moltes altres preguntes dóna resposta Wagensberg en un sublim intent de classificar-les. Ens mostra que el coneixement i el canvi són valors associats a l’ésser humà. Ens ensenya que les idees són necessàries i que no hem d’ignorar-les. Una decisió que hem de prendre a nivell personal i en clau de societat, per no caure en la mediocritat.

La necessitat de les idees: una primera classificació

L’idea és un primer estadi de coneixement. Està associada al canvi. Un canvi a qui l’ésser humà, amb les necessitats vitals cobertes, es mostra reticent. La societat ha de promoure la creativitat en totes les disciplines amb la finalitat de conviure plegats en un món millor. La teoria de la creativitat ens serveix per reconèixer les condicions més favorables per al sorgiment de les idees i també preveure aquelles situacions que les poden reprimir. La seva classificació ens ajuda a identificar-les i fer-les créixer en un món que les necessita urgentment.

Les quatre famílies d’idees s’agrupen segons la relació de la ment creadora i el món:

  1. Idees per pensar el món: matemàtiques, llenguatge, expressió i comunicació. La seva lògica distingeix el soroll de la informació.
  2. Idees per comprendre el món: ciència i art. Es molt important el mètode utilitzat ja sigui en l’àmbit científic com l’artístic. La lògica distingeix entre allò que és vertader i fals.
  3. Idees per canviar el món: idees útils, tecnologia i tècnica. La seva lògica és l’eficàcia i l’eficiència que distingeix allò que és útil i inútil.
  4. Idees per viure en el món: moral i filosofia. Són idees per a la convivència entre els humans i afecten a les seves costums, tradicions i moral. La seva lògica distingeix entre allò que és bo i dolent.

El autentico punto de partida es siempre la comprensión previa, verdadera o falsa, que la mente tenga del mundo

Què, quina, com?

El mètode científic (objectivitat, intel·ligibilitat i dialèctica)  ens serveix per saber el què, per detectar que falta una nova idea en un àmbit o disciplina específica i com podem convertir aquella idea en nou coneixement. No ens desvela, però, quina ha de ser aquella idea innovadora.

Per trobar quina idea ens ajuda a construir coneixement necessitem dos elements centrals: el subjecte i l’objecte d’aquest coneixement. És la manera de veure i construir la nostra realitat la que ens conduirà a una nova idea.

Com es generen les idees?

Wagensberg distingeix tres grans maneres de generar idees: per intuïció del món, per comprensió del món i per concepció del món.

Idees per intuïció del món.

Aquestes idees sorgeixen gràcies a la capacitat de comparar i observar ja sigui la realitat que ens envolta o idees antigues. Els mètodes que s’apliquen són tres i són previs a l’eclosió de la idea que sorgeix per: analogia, per combinació o per extensió.

La intuïció per analogia s’aconsegueix quan una idea surt del context original, envaeix  altres dominis o disciplines i allà es desenvolupa.

El bolígraf va ser una invenció per analogia. László József Bíró volia trobar una solució cada vegada que es tacava les mans o la roba amb la ploma estilogràfica. Un dia va veure com uns nens feien jocs de bales. Va observar com una de les bales, després de travessar un toll, deixava un rastre d’humitat sobre la superfície. El nou invent hauria de tenir una esfera capaç de recollir part de la tinta per depositar-la al paper. El mateix principi regeix el desodorant de bola, també de Biró.

La intuïció per combinació s’aconsegueix quan es reprenen vàries idees antigues i es combinen. El resultat és un producte radicalment nou. No és simplement una suma de les parts. Es la diferència en un arròs tres delícies (suma de les parts) o les diferents versions de la paella.

Es precisament a la gastronomia on trobem moltes idees per combinació. Una de les més emblemàtiques és la deconstrucció de la truita espanyola de la mà de Ferran Adrià. Els mateixos ingredients utilitzats en la recepta tradicional es converteixen en un nou plat llest per menjar-se amb cullera.

El pal de fregar és una invenció de Manuel Jalón Corominas, enginyer aeronàutic i oficial de l’exèrcit. És simplement una combinació d’un pal i una baieta. El seu inventor va observar que els soldats dels Estats Units netejaven els hangars dels avions amb un sistema molt semblant. El seu mèrit va ser transferir la tecnologia militar a l’ús domèstic.

La intuïció per extensió s’assoleix quan existeix la consciència que una idea antiga és molt més transcendent del que s’havia pensat. Es dona principalment en el món de la ciència i la tècnica.

Un exemple procedent del món artístic el trobem en les avantguardes del segle XX. Cézanne va reflectir les cultures africanes a les seves pintures i va influenciar als neoimpressionistes, però els que realment perceben la transcendència d’aquesta idea són Picasso i Braque que creen un nou llenguatge artístic: el cubisme.

En l’àmbit científic Lynn Margulis va demostrar la teoria endosimbiòtica ja formulada anteriorment per Konstantín Merezhkovski i altres científics. Segons aquesta teoria les cèl·lules eucariotes (fongs, animals i plantes) procedeixen de la simbiosi de cèl·lules procariotes (bacteris). La unió de les dues cèl·lules va suposar un canvi evolutiu extraordinari: de la simplicitat a la diversitat biològica.

En efecto, una cosa es tener una gran idea, otra cosa es caer en la cuenta de que la idea es trascendente y una tercera cosa es convencer de todo ello a los demás. Pocas veces es la misma persona la que consigue las tres proezas.

Idees per comprensió del món

Les idees per comprensió del món sorgeixen de l’observació de diferents fragments similars de la realitat i de a cerca dels elements comuns que uneixen la diversitat. En aquesta intersecció resideix l’idea. Les lleis de Kepler sobre el moviment dels planetes es basa en una observació intensa dels seus desplaçaments. Les lleis de Newton van revolucionar el món de la ciència i assentar les bases de la mecànica clàssica. Gaudí també va ser un gran observador de la natura i a les seves obres hi trobem molt elements arquitectònics que hi fan referència.

Un exemple reconegut és la teoria de la selecció natural de Charles Darwin. En el viatge de cinc anys a bord del Beagle va observar i anotar la diversitat dels individus i éssers vius que es trobava a cada país. La seva contribució a la ciència és el descobriment de l’element comú que hi havia entre els elements observats: la selecció natural.

Idees per concepció del món

Aquestes idees busquen una concepció global del món que pot ser estètica i, fins i tot, ètica. Es diferencien de les creences perquè no hi ha un dogma previ. Es la ment creadora qui ha elaborat la seva pròpia concepció del mon a partir de la seva experiència de la realitat.

No hi ha molts exemples que s’incloguin dins d’aquesta categoria però el cas d’Einstein i la teoria general de la relativitat és molt aclaridor. Einstein es va avançar al seu temps: no hi havia cap experiment, contradicció o buit del coneixement que ens fes sospitar que necessitàvem una teoria nova. La teoria especial de la relativitat desafia la intuïció d’observar. No existeixen els observadors quàntics.

Viure, canviar, comprendre i pensar

L’autor reprèn la classificació de les idees en quatre grups. Ens centrarem en els conceptes més rellevants de les idees per canviar el món i viure en el món. Ciència i tècnica comparteixen mètodes idèntics per demostrar que falta una idea en una disciplina concreta. Tenen, però un objectiu diferent: la ciència vol comprendre la realitat mentre que la tecnologia vol canviar-la.

Primero fue lo útil y lo inútil, luego lo bello y lo feo, luego lo verdadero y lo falso, y finalmente, lo bueno y lo malo

L’estímul per canviar el món: gozo palanca

Podíem traduir aquest concepte de Wagensberg com el plaer palanca. Consisteix en el goig mental que tenim quan un petit esforç té una recompensa enorme : eficiència i eficàcia units per aconseguir un resultat més favorable per l’espècie humana.

Un gest tan ínfim com el bidepisme va suposar per als homínids molts avantatges enfront als seus competidors. Més exemples els trobem en la construcció d’eines, l’ús de la roda, el caragol, el clip per unir papers o el botó. Alguns d’aquestes idees són difícilment millorables.

Creativitat enfront mediocritat

En les idees per canviar el món apareix amb molta facilitat la diferència entre les persones que treballen per al progrés de la societat i aquells que ho fan per al seu propi benefici personal. Una binomi que Wagensberg exemplifica molt bé amb dos exemples: Tesla vs Edison i Santos-Dumont vs Germans Wright.

Si me dieran la oportunidad de tomarme una copa con uno de los dos, elegiria antes al gran Tesla que al gran Edison.

Si preguntem qui va inventar la ràdio rarament la resposta serà Nikola Tesla. Si la segona pregunta és qui va ser l’inventor del primer avió autopropulsat donaríem com a erroni Alberto Santos-Dumont. Ambdós inventors van anteposar el coneixement científic en benefici de la societat i no van registrar els seus invents amb la celeritat que ho van fer els seus col·legues.

L’esperit dels temps

A mode de conclusió, necessitem les idees per viure en el món. Aquelles idees que ens han ajudat a vèncer l’esclavitud, la tirania, la desigualtat de gènere i el maltractament animal. El que Hegel va anomenar Zeitgeist: l’esperit dels temps. Aquest esperit ha d’estar present en totes les idees per matisar-les, redefinir-les; i abolir creences i tradicions que s’enfronten amb els valors d’humanitat i solidaritat.

Necessitem idees que es basin en la raó i la compassió, que empenyin el progrés moral i que frenin la voluntat d’explotació. Necessitem més Nikolas Tesla i menys Thomas Edison.

Els llibres m’inspiren

  • Juli Capella, Así nacen las cosas.  [Barcelona]: Electa, 2010.
  • Christophe Galfard. Para entender a Einstein : una emocionante aproximación a E=mc2. Barcelona: Blackie Books, 2017.
  • Nuccio Ordine. La Utilitat de l’inútil : manifest. Barcelona: Quaderns Crema, 2013. 
  • Jorge Wagensberg. Teoría de la creatividad: eclosión, gloria y miseria de las ideas. Barcelona: Tusquets, 2017.

Per saber-ne més

Autor: Ivana Ares Seijo

Soc Ivana Ares, bibliotecària. Porto més de 20 anys recomanant lectures a les biblioteques públiques. Ara em dedico a fer-ho a través del meu bloc.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s