Els llibres i pel·lícules que l’Antònia Caño, de la Biblioteca La Muntala de Sant Vicenç de Montalt, i la Ivana Ares et recomanem al programa Les bibliotecàries parlen.
Els llibres, emissaris de pau
Un Puente de libros infantiles, Jella Lepman. Barcelona: Goethe Institut, 2017.
Després de la Segona Guerra Mundial, Jella Lepman, periodista, autora i traductora alemanya, vol fer una exposició internacional de llibres on participin els països que havien estat en guerra i/o ocupats per Alemanya enviant llibres; els llibres infantils serien emissaris de pau. Gràcies a aquesta iniciativa que va comptar amb l’ajuda d’autors com Astrid Lindgren, Liza Tetzner, Pamela Travers i Erich Kästner, l’any 1953 va néixer l’Organització Internacional del Llibre Infantil i Juvenil que cada any commemorem el 2 d’abril com a Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil.
Anoté algunos de los nombres presentes en la nutrida lista de asistentes, que les comunicaré con mucho gusto. Comparecieron, entre otros: desde el norte de Alemania, los señores Eulenspiegel, el Barón de Münchhausen, Pulgarcito y el Flautista de Hamelín; de Frankfurt, el señor Struwwelpeter; de Silesia, el señor Rübezahl; de Francia, monsier Jean Bart; de Inglaterra, los señores Robin Hood, Robinson, Gulliver, Copperfield y Twist; de la India, Sahib Kim; de los Estados Unidos, Mohawk y el tío Tom, y el soldadito de plomo de Dinamarca, además de otras personalidades renombradas.
Erich Kästner, obre els assistents a la 1a exposició internacional del llibre infantil i juvenil (1946)
Infants terribles
Pipi Calzaslargas, Astrid Lindgren. Barcelona: Blackie Books, 2018.
La Pipi és una nena que viu amb la seva mascota, un mico anomenat Nilsson, i té dos amics, en Tommy i l’Annika. El seu pare és el rei de Kurrekurredutt, una illa llunyana. És rica, autosuficient i fa el que li ve de gust: compra regals i llaminadures a dojo pels seus amics, només va a l’escola quan fan una excursió. No sap llegir ni escriure bé, però té un esperit molt crític i, quan una cosa no li agrada, el nas se li posa blanc i passa a l’acció. Astrid Lindgren va ser escriptora i activista, les seves opinions van tenir molta influència sobre la societat sueca.
Celia en la revolución, Elena Fortún. Madrid: Renacimento, 2016.
Celia va néixer molt abans que la Pippi, en plena dictadura del general Primo de Rivera. Un context gens afavoridor per a la seva creadora, degut a la seva condició de dona i lleial a la República. Malgrat això Elena Fortún va saber dotar-la d’una imaginació desbordant i d’una rebel·lió que contrastava amb la literatura de la moralitat que imperava a l’època. Aquest llibre ha trigat 70 anys en editar-se i l’autora es serveix de Celia per explicar-nos tot l’horror que porta una guerra.
“«Muchos de los niños españoles nacidos antes de la guerra civil crecimos acompañados por Celia y su hermano Cuchifritín. A la niña que yo fui no le importaba nada de Elena Fortún, pero a la mujer que soy ahora nada puede gustarle tanto como seguirle el rastro a aquella escritora que, sin duda, llevaba una niña dentro y me la regaló para que jugara con ella.»
Carmen martín gaite
Emili i els detectius, Eric Kästner. Barcelona: Animallibres, 2010.
Publicada en 1929, amb il·lustracions de Walter Trier, va ser la primera obra de l’autor i l’única que va escapar a la censura del nazisme. Emili no dubta en convertir-se en un detectiu per trobar al lladre que li ha robat els diners. L’autor situa als personatges en el seu Berlín contemporani i els dota de veu pròpia. Un clàssic que no passa de moda.
L’Elsie Piddock salta a corda mentre dorm, Eleanor Farjeon. Barcelona: Alba, 1998.
L’Elsie no s’ho pensa dues vegades quan descobreix que uns especuladors volen talar els arbres del bosc del seu poble. Agafa la corda de saltar i no s’aturarà fins fer-los fora. Les noies terribles de la literatura infantil són molt sensibles a les injustícies. Veritables pioneres de l’ecologia i la sostenibilitat. L’autora va ser la primera en rebre el prestigiós Premi Hans Christian Andersen, l’any 1956.
Rodari i Dahl: dos escriptors terribles
Cuentos en verso para niños perversos, Roald Dahl. Barcelona: Alfaguara, 2015.
Tan important com conservar les versions originals dels contes tradicionals és poder-les canviar i jugar amb elles. Roald Dahl converteix la caputxeta en una pistolera i els set nans en jugadors a l’hipòdrom gràcies a les prediccions del mirall màgic.
No et perdis els nens terribles dels llibres de Roald Dahl. Molts d’ells orfes, o amb pares més interessats en els béns materials que en la felicitat dels seus fills, com en el cas de Matilda. Els infants que apareixen als seus llibres són tan valents que no dubten en salvar el nostre món, a la seva mestra o a la Reina d’Anglaterra en persona.
Contes per telèfon, Gianni Rodari. Barcelona: Joventut, 2020.
Gianni Rodari va ser un autor terrible de la literatura infantil. El seu geni radica en jugar amb les paraules, oferir-nos històries amb humor i infants decidits a canviar el món. Com en Martí Caparrut, protagonista del conte El camí que no duia enlloc, que es qüestiona el que li diuen els adults del seu poble: aquest camí? No porta enlloc. És inútil anar-hi.
Escola de fantasia : reflexions sobre l’educació per a mestres, pares i nens, Gianni Rodari. Barcelona: Blacke Books, 2017.
Recull d’articles escrits als anys setanta sobre la lectura, l’educació i l’escola. És un llibre imprescindible per aconseguir una educació més lliure, creativa i que fomenti l’esperit crític entre els infants. Recomanat per pares i educadors i tots aquells que volem que el futur dels nostres fills sigui més lliure i just.
La lectura, o és un moment de vida, un moment lliure, ple, desinteressat, o no és res
Gianni Rodari
Gramàtica de la fantasia : introducció a l’art d’inventar històries, Gianni Rodari. Barcelona: Labutxaca, 2016.
Rodari analitza els elements que intervenen en la creació dels contes. El binomi fantàstic s’erigeix com a rei indiscutible del naixement de les històries. Només necessitem dues paraules per crear-ne un conte nou.
Una de les tècniques que utilitza Rodari és la caputxeta vermella en helicòpter. Necessitem cinc paraules que formin una sèrie i que estiguin relacionades amb un conte. Per exemple: bosc, nena, flors, llop, àvia. La sisena paraula trenca la sèrie: helicòpter. A partir d’aquí ja tenim una nova història.
“Tots els usos de la paraula per a tothom” em sembla una bona divisa, d’un to democràtic bonic. No pas perquè tots siguin artistes, sinó perquè ningú no sigui esclau.
Gianni Rodari
Contes tradicionals
Psicoanálisis de los cuentos de hadas, Bruno Bettelheim. Barcelona: Crítica, 2012.
Una anàlisi exhaustiva des del punt de vista del psicoanàlisi dels contes ens descobreix un univers, amagat als ulls dels adults, on les històries serveixen no només per distreure’ns sinó també com eines per enfrontar-nos a la vida. Bettelheim reivindica la lluita pel significat original dels contes. Una demanda encara vigent davant de la censura que pateixen molts dels contes tradicionals, com La Caputxeta.
Actualmente muchos adultos tienden a tomar al pie de la letra lo que se dice en los cuentos, mientras que debe considerarse como experiencias decisivas en la vida
Bruno Bettelheim
El Gran llibre dels contes. Barcelona: Barcanova, 2001.
Magnífica selecció dels millors contes de tradició europea en la seva versió original. La selecció a càrrec de Christian Strich i les exquisides il·lustracions de Tatjana Hauptmann fan d’aquesta edició una autèntica joia. Inclou 102 contes de tradició serbo-croata, italiana, castellana, francesa, russa, búlgara irlandesa. També autors de renom com Hans Christian Andersen, els germans Grimm, Perrault, Jacobs, Straparola i Afanasiev.
Un llibre indispensable per recuperar el plaer de sentir els contes de sempre i el seu significat autèntic.
Cuentos infantiles políticamente correctos, James Finn Garner. Barcelona: Circe, 1995.
Si vols es que els contes tradicionals no siguin sexistes, ni racistes, ni tinguin cap mena de prejudici envers alguns animals estigmatitzats, aquesta és la lectura que estaves buscant. L’autor també va publicar Más cuentos infantiles politicamente correctos i Cuentos navideños políticamente correctos. També traduïts al català per Quim Monzó.
[…] “Deseo disculparme de antemano y animar al lector a presentar cualquier sugerencia encaminada a rectificar posibles muestras -ya debidas a error u omisión- de actitudes inadvertidamente sexistas, racistas, culturalistas, nacionalistas, regionalistas, intelectualistas, socieconomistas, etnocéntricas, falocéntricas, heteropatriarcales o discriminatorias por cuestiones de edad, aspecto, capacidad física, tamaño, especie u otras no mencionadas, ya que no me cabe duda de que mi intento por desarrollar una literatura significativa y desprovista de cualquier posible arbitrariedad y de la influencia de las imperfecciones del pasado ha de hallarse necesariamente sujeto a errores”
James Finn Garner
tusitala451 