Els llibres que han inspirat les pel·lícules de terror més famoses
Fins a quin punt són originals els arguments cinematogràfics? És la pregunta que es fan Xavier Pérez i Jordi Balló en el seu llibre La llavor immortal.
La resposta és més que evident. Des dels inicis del 7è art, la literatura ha influït i inspirat el cinema d’una manera especial. No poden parlar simplement d’adaptacions cinematogràfiques sinó d’una forma singular de recrear les històries i convertir-les en art en moviment.
L’invent dels germans Lumière va ser considerat per molts d’una “invenció del dimoni”. No és d’estranyar que els pioners del cinema busquessin inspiració en les novel·les gòtiques i el gènere fantàstic. Murnau o Méliès cercaven sotmetre al seu públic, expectant en una sala obscura, a emocions de suspens i horror. Els malsons literaris s’havien fet realitat mostrant-se sense decència ni clemència en públic. No és això un senyal de la intromissió del Maligne, a través del seu invent, davant d’una comunitat que fins aleshores vivia plàcidament?
La por, segons Stephen King (i d’això en sap molt), és el sentiment més sincer que pot expressar l’ésser humà. La por ens ha mantingut vius mentre érem homínids i encara no dominàvem la terra. Dotats de parla, hem compartit relats sobrenaturals a la llum del foc des del naixement de la nostra espècie. La incapacitat d’explicar allò que ens es desconegut forma part de la nostra experiència col·lectiva. Més tard ens arriben els primers relats escrits, fills incontestables dels mites i de les paraules sorgides de les fogueres, dotats de lirisme i simbologia. Fins i tot avui, que hem desvelat bona part dels secrets de la natura i de l’espai, les pors encara ens assalten de nit. El món científic i tecnològic n’ha fet desaparèixer algunes però n’ha creat de noves.
¡Sea bienvenido a mi morada! – repitió -. Entre por su propia voluntad, entre sin temor y deje aquí parte de la felicidad que lleva consigo.
Conde Drácula
Dràcula: l’intrús destructor
De tots els temes universals plantejats Pérez i Balló en el seu llibre, ens interessen especialment aquells que fan referència al gènere de terror. D’aquestes narracions en destaquem quatre que formaran el nostre podi particular i de les quals es fixen i combinen tota la resta.
La literatura i el cinema de terror comencen amb Dràcula. L’arribada d’un ser maligne que posa en perill una societat aparentment idíl·lica. Els protagonistes no poden tolerar aquest atac i destrucció al seu mode de vida. Lluitaran junts per fer fora l’intrús. Això potser els costa la vida però el sacrifici val la pena si s’erradica el mal. Però el mal desapareix totalment? To be continued.
Frankenstein: la creació de la vida artificial
Mary Shelley va saber transformar el mite de Prometeu i convertir el foc dels déus en tecnologia, creant així un nou gènere literari: la ciència-ficció. L’arrogància de Victor Frankenstein és tan desmesurada com el seu propòsit: la creació de la vida. Però quan es juga a ser Déu la pena és proporcional a l’afront que s’ha rebut. La societat castiga al monstre per la seva aparença i el seu creador el rebutja com un fill il·legítim. El desig de companyia no satisfet desencadenarà una venjança tan brutal que res el podrà aturar.
Dr. Jekyll i Mr. Hyde: l’ésser desdoblat
El doctor Jekyll és un científic compromès amb societat i preocupat per identificar i dissociar els components bons i dolents de cada individu. L’aparició de Mr. Hyde, ésser sorgit dels desitjos interns més reprimits, permet al protagonista deixar anar les seves inclinacions malignes sense haver de retre comptes a ningú. Però aquest desdoblament també significa un presagi de la seva degradació personal i de la pròpia mort.
Faust: el pacte amb el dimoni
Goethe i Marlowe es van basar en la vida de Georg Faust, doctor dedicat a l’estudi de l’alquímia, la nigromància i l’endevinació. És aquesta ànsia de coneixement el que portarà Faust a establir un pacte amb Metistòfil. El tracte és ben clar: quan el seu desig de saviesa quedi saciat lliurarà la seva ànima al dimoni. El camí del saber és solitari i qualsevol que s’apropi a Faust caurà irremediablement en la foguera d’un infern terrenal.
La selecció de vint novel·les de terror potser no és representativa de les millors obres de la literatura d’aquest gènere però tenen en comú haver estat versionades al cinema magistralment. Els llibres formen part del nostre imaginari cultural gràcies a les seves versions cinematogràfiques.
Teniu el tràiler de la pel·lícula, sense resum del llibre. “Una imatge val més que mil paraules” o això diuen.
1. Drácula de Bram Stocker
Nosferatu mereix una menció especial
2. Frankenstein de Mary Shelley
Los mejores Frankenstein del audiovisual
3. L’estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde de R. L. Stevenson
7 grandes películas sobre Dr. Jekyll y Mr. Hyde
4. La trágica historia del Doctor Fausto de Christopher Marlowe
Destaquem la relació que va tenir Georges Méliès amb en mite de Faust.
5. Otra vuelta de tuerca de Henry James
Eloy de la Iglesia va adaptar i ambientar Otra vuelta de tuerca (1985) al País Basc, però no podem amagar la nostra preferència per Deborah Kerr.
6. La maldición de Hill House de Shirley Jackson
Novel·la famosa per la versió La Guarida (1999) de Jan de Bont. Us deixem amb la del 1963 i un extens article de perquè heu de llegir la novel·la La historia que inspiró ‘La maldición de Hill House’ es más aterradora que la serie
7. It de Stephen King
8. El resplandor de Stephen King
9. Psicosis de Robert Bloch
10. La semilla del diablo d’Ira Levin
11. Las que no existían de Pierre Boileau i Thomas Narcejac
12. Déjame entrar de John Ajvide Lindqvist
13. The ring de Koji Suzuki
14. El juego de los niños de Juan José Plans
15. El exorcista de William Peter Blatty
16. Los pájaros de Daphne du Maurier
17. La leyenda de Sleepy Hollow de Washington Irving
18. Audrey Rose de Frank de Felitta
19. La profecía de David Seltzer
20. El silencio de los corderos de Thomas Harris
Per saber-ne més
- Balló, Jordi; Pérez, Xavier. La llavor immortal: els arguments universals en el cinema. Barcelona: Anagrama, 2015
- Clute, John. El Jardín crepuscular: breve glosario del horror. Barcelona: Gigamesh, 2015.
- Fisher, Mark. Lo raro y lo espeluznante. Barcelona: Alpha Decay, 2018.
- Ruiz Garzón, Ricard. Mary Shelley i el monstre de Frankestein. Barcelona: Angle, 2018.
- Lovecraft, H. P. El terror en la literatura. Barcelona: Backlist, 2010 .
- Soldevila, Llorenç. De la por al terror. Barcelona: La Magrana, 1998.
tusitala451 
Greeat blog you have here
M'agradaLiked by 1 person