Aprofitem l’estiu per fer jocs d’aigua, experimentar amb textures i provocar erupcions. Si tens més de 7 anys pots convertir el pati, la terrassa, o el carrer en un laboratori. Els materials els tenim a casa els podem comprar fàcilment.
Et proposem aquest ordre però pots combina’ls com vulguis. Et recomanem però, deixar la bossa màgica pel final i així convertir l’experiment en una autèntica guerra d’aigua.
La frase més emocionant que es pot sentir dir en el món de la ciència, la que condueix a nous descobriments, no és “Eureka!”, sinó “Això és molt divertit…
Isaac Asimov
Experiment 1: posició 3
Necessitem
- Guix o corda
- Bena per als ulls
- Pilota de tennis (o de mida similar)
- Cronòmetre (pots fer servir el mòbil d’un adult)
Com ho farem?
- Busca una àrea gran i sense obstacles.
- Marca una zona de joc gran amb guix, cinta o cons de plàstic.
- Tapa els ulls a la persona que fa la prova.
- Col·loca una pilota de tennis en algun punt de la zona de jocs.
- Demana a la persona que trobi la pilota.
- Digues “ara” per començar el joc i posa en marxa el cronòmetre.
- Quan trobi la pilota, atura el cronòmetre. Apunta el temps que ha trigat a trobar la pilota.
- Col·loca la persona en el mateix punt de partida.
- Posa la pilota al mateix lloc que la primera vegada.
- Fes que la persona torni a trobar la pilota i apunta el temps que ha trigat.
- Pots repetir l’experiment diverses vegades i compara els resultats.
Que hem après?
El temps que triga la persona a trobar la pilota hauria de disminuir a cada intent. La capacitat que tenim per recordar posicions s’anomena memòria espacial. Quan les persones exploren els entorns creen mapes mentals de l’espai. Les parts del cervell que s’utilitzen per fer aquets mapes són l’hipocamp i les zones del còrtex cerebral.
Què passa si?
El temps que triga la persona a trobar la pilota hauria de disminuir a cada intent. La capacitat que tenim per recordar posicions s’anomena memòria espacial. Quan les persones exploren els entorns creen mapes mentals de l’espai. Les parts del cervell que s’utilitzen per fer aquets mapes són l’hipocamp i les zones del còrtex cerebral.
Experiment 2: pasta de farina de blat de moro
Necessitem
- Pot de mida mitjana (o gibrell per als més agosarats)
- Cullera (opcional)
- 150 grams de farina de blat de moro (maizena)
- 1/2 tassa (125 ml) d’aigua
- Colorant, si voleu fer una massa de colors (opcional)
Com ho farem?
- Ho barregem tot junt, farina, aigua i colorant en un gibrell o pot utilitzant una cullera o, si volem divertir-nos més, amb les mans. La massa hauria de tenir la consistència d’un xarop espès.
- Traiem una mica de massa del bol i fem una pilota.
- Parem de modelar-ho i deixem que se’n desfaci entre els dits.
- Col·loquem la massa en una safata o un motlle. Què passa si l’aixafem amb la mà? Podem esquitxar al del costat?
- Si la massa s’asseca sempre hi pots afegir una mica d’aigua.
Què hem après?
La majoria de líquids i sòlids mantenen les seves propietats quan els agafem, els aixafem o sacsegem. Alguns líquids, coneguts com fluids no newtonians, canvien les seves característiques. La massa de farina de blat de moro és un fluid rebel. Es coneix com a fluid dilatant no newtonià, i quan s’hi aplica una força (tancar-lo al nostre puny), els àtoms de la farina es reorganitzen i fan que es comporti com un sòlid.
Pots barrejar les masses de diferents colors i així obtenir una massa amb un color nou.
Es per aquest motiu que, quan et poses la massa sobre el palmell de la mà deixes que s’escorri entre els dits, sembla un líquid; però si l’aixafes, la sacseges o l’enrotlles amb les mans, serà un sòlid.
Què passa si?
Afegim més o menys aigua? Si l’aigua està calenta passa el mateix? Conserva les mateixes propietats? Penseu en algun ús pràctic per aquests tipus de fluids.
Experiment 3: amaratge
Necessitem
- 2 ous durs amb closca
- 2 recipients de plàstic amb tapes (tipus tuper)
- Aigua per omplir els recipients
- Paper de diari
Com ho farem?
- Col·loca un ou a cada recipient.
- Omple un dels recipients amb aigua. L’altre ha de quedar buit.
- Tanca i segella les tapes dels dos recipients.
- Estén el paper de diari al terra. El necessitaràs si s’embruta alguna cosa.
- Aguanta l’envàs amb aigua tan alt com puguis per damunt del diari i deixa’l caure. Després deixa caure l’altre a la mateixa alçada.
- Recupera els recipients, obre’ls i comprova els danys que han sofert els ous. Quin és l’ou que està més trencat?
Què hem après?
Aquest experiment mostra com el líquid cerebroespinal (LCE) protegeix el cervell.
Aquest líquid circula per l’interior del cervell a través d’uns espais anomats ventricles. És probable que l’ou de dins l’envàs sense aigua s’esquerdi o es trenqui quan el deixis caure, mentre que l’ou del recipient amb aigua no patirà cap dany. Això demostra que si el crani rep un cop dur, el líquid cerebroespinal pot fer de coixí al cervell. A més de protegir-lo permet que el cervell floti dins del crani i redueix la pressió a la seva base.
Què passaria si?
Una persona tingués més líquid cerebroespinal dels paràmetres normals? Com es diu aquesta malaltia?
Experiment 4: guèiser de soda
Necessitem
- 1 ampolla de 2 litres de coca-cola light
- Full de paper o tub de plàstic
- 1 tub de caramels mentolats (Mentos) per cada ampolla de cola
Com ho farem?
- Treu el tap de la coca-cola i col·loca una ampolla sobre una superfície plana (una taula o al terra). Vigila que no hi hagi res a prop que es pugui mullar (motxilles, llibres, menjar, etc.).
- Enrotlla el full de paper fent un tub que encaixi a la boca de l’ampolla. Tingues present que el tub hauria de ser prou gran perquè hi càpiguen els caramels mentolats.
- Posa un dit sota el forat de l’extrem del tub (per evitar que caiguin) i omple’l de caramels.
- Buida ràpidament el tub de paper amb els caramels, d’un sol cop, dins de l’ampolla i … surt corrents!
Què hem après?
El gas alliberat pels dolços reaccionen en forma d’erupció que empeny bona part del líquid fora de l’ampolla. Els edulcorants i altres substàncies de la cola cola light reaccionen de manera molt ràpida amb els petits forats de la superfície rugosa dels mentos. Aquesta reacció provoca que s’alliberi una gran quantitat de bombolles de diòxid de carboni, que fan pressió contra l’ampolla i creen un doll que surt disparat.
Què passa si?
Poses l’ampolla en posició horitzontal damunt d’una taula? I si poses vàries ampolles en filera?
Si reutilitzes una ampolla amb mentos funciona igual la segona vegada?
Experiment 5: la bossa màgica
Necessitem
- Bossa de plàstic reutilitzable. Les bosses gruixudes per a congelar serveixen.
- Aigua
- Colorant (opcional)
- Broquetes o pals de fusta o bambú punxeguts.
Com ho farem?
- Omple amb aigua la bossa reutilitzable de plàstic.
- Si vols pots afegeix una o dues gotes de colorant a la bossa.
- Tanca-la.
- Lentament clava una broqueta en la bossa només en la part que conté aigua fins a travessar-la completament.
- Calcula quants pals hi pots clavar abans que la bossa comenci a perdre líquid.
Què hem après?
El plàstic és un polímer fet de molècules llargues i elàstiques que formen un segell al voltant de la zona per on es clava la broqueta. Aquest segell de polímer evita que la bossa gotegi.
Què passa si?
Fem aquest experiment amb altres líquids? Si escalfem o hi posem glaçons? Si clavéssim un pal a través de la part de la bossa que conté aire?
Podem fer-lo amb parelles i posar la bossa damunt del cap mentre anem clavant les broquetes. Quan el nostre company es comenci a mullar sabrem el nombre de broquetes que superen la resistència dels polímers.
Els llibres m’inspiren
Tots els experiments els he tret d’aquests llibres.
Eric H. Chudler. Neurociència per a nens: 52 experiments, models i activitats per explorar el cervell. Barcelona: Parramón, 2019.
Liz Heinecke. Ciència per a nens: 52 experiments casolans aptes per a tota la família. Barcelona Parramón, 2016.
Liz Heinecke. Ciència a l’exterior per a nens: 52 experiments al patí, al jardí o al parc aptes per a tota la família. Barcelona: Parramón, 2017.
Passa a l’acció!. Sigues un científic el científic inquiet. Experimenta, juga amb la ciència i comparteix els teus descobriments. Ho pots fer al nostre bloc i també a Recerca en acció .
tusitala451 