Orfes de la literatura infantil i juvenil

Dels contes tradicionals fins Harry Potter

Què tenen en comú Heidi, Batman, La Ventafocs, Tom Sawyer o Mowgli? Tots són orfes. Els contes tradicionals, els còmics i la literatura han trobat en els orfes l’oportunitat de narrar el desig de supervivència i l’enginy d’aquests infants heroics.

Els contes tradicionals ens presenten, molt sovint, les desventures de nenes o adolescents orfes de mare. Una manera molt il·lustrativa de transmetre el ritus d’iniciació a la vida adulta. Les protagonistes dels contes s’han d’enfrontar no només a malvades madrastres sinó també als seus propis pares o familiars com és el cas de Tota mena de pells o de Ton i Guida.

I és que les tragèdies familiars formen part de l’espècie humana des de temps immemorials. El parentesc entre déus i homes, a través de la mitologia, ha creat llegendes i nissagues que han arrelat en la literatura fins arribar al gran públic a través de la literatura serial i, més concretament, del fulletó. A Star Wars trobem molts elements del fulletó que el cinema ha sabut explorar (i explotar) fins a límits insospitats.

Figures clàssiques del fulletó, com l’orfe abandonat, educat sense saber els seus orígens veritables (Luke Skywalker), o la dels joves inicialment atrets que acaben descobrint-se germans (Luke i Leia), o la de l’adversari desconegut que acaba revelant-se un familiar ben pròxim (Darth Vader), evolucionen dramàticament en una història d’iniciació que culminava en l’esperat enfrontament edípic entre pare i fill, enemics només conciliables després d’un duel ritualitzat que permetia la redempció in extremis del pare. Aquesta visió obscura del pare com a força negativa que arrossega tota la vivència de l’heroi s’ha convertit en un dispositiu recurrent no tan sols en l’èpica fílmica post Star Wars,  sinó també, molt simptomàticament, en algunes sèries de televisió que advoquen el recurs a l’origen desconegut com a qualitat addictiva per a l’evolució serial.

Jo ja he estat aquí: ficcions de la repetició. Jordi Balló i Xavier Pérez. Barcelona: Empúries, 2005, p.91

Tot i que Henry Fielding va escriure les aventures de Tom Jones al 1749, serà amb Charles Dickens amb la seva obra Oliver Twist (1837 i 1839), on l’orfe adquireix un significat renovat. Una història amb tints autobiogràfics  que ha influenciat molts gèneres literaris i cinematogràfics. No és estrany que Tolkien diposités totes esperances en Frodo Baggins, un hòbbit orfe, per destruir l’anell únic d’El Senyor dels Anells. La capacitat de superació, determinació i patiment dels orfes supera al que qualsevol guerrer, rei, nan, elf, o superheroi  que puguem conèixer.

La tensió entre l’ànima ingènua i pura dels protagonistes infants i la seva lluita per sobreviure en un món hostil han inspirat moltíssims llibres infantils. La condició d’orfandat, manllevada del món del fulletó, confereix autonomia a personatges infantils que no tenen el suport dels pares ni d’una família que els protegeixi. Aquests petits herois cerquen la subsistència i han d’enginyar-se-les per suplir amb intel·ligència, sagacitat i bondat allò que la força no els permet fer.

Ana Díaz-Plaja

Darrere un gran superheroi hi ha un nen orfe. Kal-El, Peter Parker, Dick Grayson i Bruce Wayne en són una mostra. Però és aquest últim qui ha sabut captar l’essència de l’orfe. Batman neix gràcies a l’assassinat del matrimoni Wayne. Aquesta desgràcia condiciona la vida del petit Bruce fins al punt que és ell mateix qui decideix construir-se la seva identitat heroica, malgrat no disposar de cap superpoder. No ho fa sol, sinó amb un altre nen orfe: Robin. Un tàndem d’orfes del món del còmic únic i molt significatiu.

I per fi arribem als 28 orfes de la literatura infantil i juvenil.

1. Roald Dahl i els orfes

James i el préssec gegant

James y el melocotón gigante (1996) 

James ha de viure amb les dues ties que només el fan servir per fer les feines de la casa, però un dia al jardí…

Les bruixes

La maldición de las brujas (1990)

De bruixes n’hi ha per tot arreu. Són dones normals i corrents, amb una vida com nosaltres. Odien els infants. La seva Reina farà tot el possible per fer-los desaparèixer. Només un nen de 7 anys i la seva àvia podran aturar-los.

El meu amic gegant

Mi amigo el gigante  (2016) 

Sophie viu en un orfanat. Una nit es raptada per un gegant, que la porta al seu país. Amb la seva ajuda haurà d’aturar els malvats gegants que planegen menjar-se els nens d’Anglaterra.

2. Ciutat d’orfes d’Avi

Nova York 1983. Willa i Maks hauran de convertir-se en detectius per defensar-se de en una ciutat plena de perills controlada per bandes.

3. La invención de Hugo Cabret de Brian Selznick

Hugo viu amagat en una estació de ferrocarril a París. La seva supervivència depèn de passar desapercebut, però un dia un vell inventor de joguines i una noia el descobreixen.

La invención de Hugo (2011)

4. El llibre del cementiri de Neil Gaiman

No n’hi haurà prou amb un parell d’ànimes bondadoses per fer pujar aquest nen. Caldrà un cementiri sencer“. Ningú Owens s’ha criat i viu al cementiri però el perill més gran es troba a l’exterior.

5. El llibre de la jungla de Rudyard Kipling

Adaptació fidel dels relats originals de Rudyard Kipling. S’explica la veritable història de Mowgli i com s’enfronta a Shere Kan. Imprescindible.

El libro de la selva (1967)

6. Les aventures de Tom Sawyer i Les aventures de Huckleberry Finn de Mark Twain

L’autor no només és un magnífic creador de personatges immortals sinó que, a través d’ells, denuncia els convencionalismes de la societat americana. Mark Twain es considerat per molts el Dickens nordamericà.

Tom Sawyer (1938)

La vida de Huckleberry Finn canvia el dia que es troba a Jim, un esclau fugitiu. Twain combina, magistralment, la descripció dels paisatges del Mississipi amb la crítica social.

Les aventures de Huckleberry Finn (1993)

7. Els tres bandits de Tomi Ungerer

Els tres bandits rapten a Ursula, una nena òrfena, per demanar-ne un rescat.

8. La casa del reloj en la pared de John Bellairs

Després de la mort dels seus pares, Lewis se’n va a viure amb el seu tiet a un vell casalot. Allà descobreix que el seu tiet i la seva estranya veïna són mags i que la casa amaga una terrible maldició. Així comença la sèrie Los casos de Lewis Barnavelt.

La casa del reloj en la pared (2018)

9. El màgic d’Oz de L. Frank Baum

Dorothy es transportada a un món fantàstic. Tota sola haurà de trobar el camí cap a casa. Però abans podrà fer la seva petició al màgic d’Oz, que compleix tots els desitjos.

El mago de Oz (1939)

10. Pippi Calzaslargas: todas las historias d’Astrid Lindgren.

Irreverent, atrevida, imaginativa, extravagant i independent. Pippi és una nena que viu en companyia del Sr. Nilsson i El pequeño tío. Té una força extraordinària, és molt generosa i … no va a l’escola!

Pipi Calzaslargas (1969)

11. Los lobos de Willoughby Chase de Joan Aiken

Bonnie i Sylvia són dues cosines que s’hauran d’enfrontar a la perversa institutriu Miss Slighcarp per poder recuperar la casa seva.

12. Peter Pan de James M. Barrie

Aquesta és la història de Peter Pan, el nen que no creix, de la Wendy, en John i en Michael. De com aprenen a volar i de com s’enfronten als pirates i al temible capità Hook a la terra de Mai-mes.

Hook ( 1991 )

13. Babar Jean de  Brunhoff

Babar és més que un àlbum il·lustrat. És una obra d’art.

Maurice Sendak

14. Thornhill: orfanato para chicas de Pam Smy

Mary escriu un diari de la vida a Thornhill, l’orfanat on viu. Uns anys després Ella es trasllada a viure davant de les ruïnes de Thornill. Un dia creu veure una ombra. I decideix investigar.

15. Ana de las tejas verdes de Lucy Maud Montgomery

Marillai Matthew Cuthbert decideixen adoptar un nen per ajudar-los a la seva granja. En comptes del nen envien a una noia pèl-Roja, Ana, que canviarà les seves vides.

Anne (2016)

16. La tienda del cielo de Deborah Ellis

Binti viu feliç i comodament amb la seva família a la ciutat de Blantyre a l’Àfrica. Un dia ho perdrà tot i s’haurà d’enfrontar sola a un món hostil.

17. Heidi de Joanna Spyri

Qui no ha vist mai els dibuixos animats de Heidi? Qui no s’ha contagiat mai amb la vitalitat i optimisme d’aquesta òrfena capaç de curar les ànimes més tristes?

Heidi (1974)

18. Pollyanna d’Eleanor H. Porter

Clarament influenciada per Heidi, Pollyanna és la vida d’una noia que canviarà definitivament la vida d’aquells que els envolta.

Pollyanna (1920)

Pollyanna (1960)

19. El jardín secreto de Frances Hodgson Burnett

Obligada a abandonar l’Índia després de la mort dels seus pares, Mary Lennox, haurà de viure a una enorme mansió a Yorkshire. Allà descobrirà el jardí secret.

El jardín secreto (2020)

20. El pequeño Lord de Frances Hodgson Burnett 

Frances Hodgson Burnet ens presenta aquesta vegada a un noi, Cedrie Errol, que ha de canviar la seva vida a Nova York per una aristocràtica existència a Anglaterra.

El pequeño Lord (1936)

21. Alcatraz y los bibliotecarios malvados de Brandon Sanderson

El dia del seu 13è aniversari, Alcatraz Smedry rep un paquet que conté una bossa de sorra herència dels seus pares desapareguts. Pocs dies després algú roba la bossa. Alcatraz sospita que aquesta sorra amaga algun secret i es proposa esbrinar-ho.

22. 22 huérfanos de Tjibbe Veldkamp

Segurament reconeixereu algun d’aquests 22 orfes que juguen sense límit amb la seva imaginació… fins que arriba una nova directora.

23. Bibi de Karin Michaëlis

Bibi, òrfena de mare, viu amb son pare en un petit poblet de Dinamarca. Independent, creativa i decidida, però sobretot Bibi és un esperit lliure.

 

24. Harry Potter de J.K. Rowling

Què puc dir de Harry Potter que no sapigueu ja? L’orfe més famós de la literatura juvenil ha creat una saga de lectors entre els joves i no tant joves. Sou uns Potterheads?

Harry Potter y la piedra filosofal (2001)

25. Los hermanos Willoughby de Lois Lowry

Els quatre germans Willoughby no són orfes… però ho volen ser. Els seus pares tampoc els aprecien molt i voldrien tornar a ser una parella sense fills. Per poder desempallegar-se els uns dels altres hauran de viure sorprenents aventures.

The Willoughby Sèrie Netflix (2020)

Per saber-ne més

Autor: Ivana Ares Seijo

Soc Ivana Ares, bibliotecària. Porto més de 20 anys recomanant lectures a les biblioteques públiques. Ara em dedico a fer-ho a través del meu bloc.

2 thoughts

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.