Un recull de les frases més emblemàtiques del fabulós i polifacètic escriptor italià Gianni Rodari.
Jo espero que aquest llibret pugui ser
Gramàtica de la fantasia
útil igualment a qui creu en la necessitat que la imaginació tingui el seu lloc dins de l’educació; a qui té fe en la creativitat infantil; a qui sap el valor alliberador de la paraula. ”Tots els usos de la paraula per a tothom” em sembla una bona divisa, d’un to democràtic bonic. No pas perquè tots siguin artistes, sinó perquè ningú no sigui esclau.
Binomi fantàstic
Una paraula pot generar una història perquè posa en moviment trets de la nostra experiència, del nostre vocabulari, del nostre inconscient. Posa en moviment les nostres idees, la nostra ideologia. Partim del punt que partim per inventar una història aparentment abstracta, en aquesta història hi entren tots els nostres continguts, això és el que volia demostrar. Hi intervé tota la personalitat, fins i tot quan es parteix del que anomeno “binomi fantàstic” (dues paraules agafades a l’atzar: “micròfon|ampolla”, o “cendrer|ulleres”, etcètera. Dues paraules prou llunyanes entre elles perquè la imaginació tingui el repte de lligar-les per inventar una història.
Escola de fantasia
Caputxeta vermella
El dogma segons el qual la Caputxeta Vermella, travessant un bosc, es topa amb un llop, és un dogma divertit només si podem donar-li la volta com ens sembli.
Exercicis de fantasia
Científics
Hi ha gent a qui se li permet socialment continuar jugant tota la vida. Són els poetes, els artistes, els científics, els inventors. Persones que poden continuar cercant més enllà del que es veu i analitzar i experimentar noves combinacions possibles de paraules, d’idees, de conceptes, d’objectes, d’unitats de comportament. Aquestes persones es passen la vida fent una feina que per a elles és un gran joc. Els comporta la mobilització no només de la creativitat científica, sinó també de la creativitat lúdica. Avui dia hi ha molts estudis sobre els paral·lelismes entre el procés de creativitat científica i el de creativitat artística.
Escola de fantasia
Contes
El “tot és possible” del conte (que abans consideràvem adequat a la mentalitat infantil, que no coneix les lleis de la natura) aquí es revela, des d’aquest punt de vista, profundament educatiu. Posa en moviment una facultat indispensable per al desenvolupament moral i intel·lectual no només del nen, sinó de l’home complet: la imaginació.
Escola de fantasia
Pel que fa als contes sento que hi ha veus discordants. Hi ha qui s’afanya a denunciar-ne els continguts, com si els contes haguessin nascut de la pedagogia en comptes de la vida mil·lenària dels pobles. Hi ha qui en suggereix el vessant psicoanalític. Però els contes no han nascut als despatxos individuals, sinó de l’elaboració col·lectiva dels pobles de de generacions molt distants entre elles. (…) El conte no s’està morint i no ha estat mai tan viu com ara.
Escola de fantasia
Si el conte no serveix per a res, tampoc no serveix per a res la música, i l’art en general és superflu, i el joc un delicte contra l’educació utilitària, la poesia un pecat mortal, etcètera. Hi ha coses que, efectivament, mirades des d’un determinat punt de vista, “no serveixen per a res”. Però des de quin punt de vista? Des d’aquell (i tornem a un argument que ja hem esgrimit) d’una societat fundada de manera avara i estèril en el ritme de “producció-consum”.
Escola de fantasia
Els contes, per la manera singular en què s’han estès en la història humana, avui tenen més a veure amb la dimensió de la utopia que no pas amb la nostàlgia del passat. Són aliats de la utopia, no de la conservació. I és per això, més enllà de totes les raons que hem exposat, que els defensem. Creiem el valor educatiu de la utopia, pas obligatori entre l’acceptació passiva del món, la capacitat de criticar-lo i el compromís per transformar-lo. En Polzet encara té coses a dir.
Escola de fantasia
Coneixement
El coneixement no és una quantitat, és una recerca. No hem de donar als nens quantitats de saber, sinó instruments per investigar, instruments culturals perquè creï, perquè empenyi la seva recerca fins allà on pugui, i després certament ens tocarà sempre a nosaltres empènyer més enllà i ajudar-lo a afinar aquests instruments.
Escola de fantasia
Endevinalla
Per què als nens els agraden tant les endevinalles? Jo diria perquè representen la forma concentrada, gairebé emblemàtica, de la seva experiència de la conquesta de la realitat. Per a un nen el món és ple d’objectes misteriosos, d’esdeveniments incomprensibles, de figures indesxifrables. La seva mateixa presència al món és un misteri per aclarir, una endevinalla per resoldre, girant al seu voltant amb preguntes directes o indirectes. El coneixement ve sovint en forma de sorpresa.
Gramàtica de la fantasia
Experiència
La humanitat avança únicament perquè sempre hi ha algú que posa en dubte l’experiència, les certeses. Si no, encara viuríem a les cavernes, perquè segons l’experiència dels vells cavernícoles no hi ha res més.
escola de fantasia
Fantasia
La fantasia no és el “llop dolent” de qui s’ha de tenir por, ni el condemnat que s’ha d’estalonar permanentment amb una paraula pertinaç. Em tocarà a mi, cada vegada, comprendre si el nen, en un moment donat del seu interès per les coses, desitja “informació sobre l’aixeta” o “vol jugar amb l’aixeta”, per treure’n les informacions que li convenen segons el seu gust.
gramàtica de la fantasia
Ideals
Els nens necessiten el que abans en dèiem “coses més grans que ells mateixos”. Els cal participar en “coses de veritat”. Els cal mesurar la seva energia en una escala més àmplia que l’escola o la família. Els cal concebre ideals i aprendre a estimar-los per sobre de totes les coses. El que fem per animar-los a anar en aquesta direcció està bé; el que fem per frenar-los està malament.
escola de fantasia
Quan es fan gran, els fills ens poden fer dues menes de retrets. Poden retreure’ns que no els haguem ajudat a “fer fortuna”, i seria trist per a ells i per a nosaltres, perquè significarà que haurem educat cínics egoistes. Però seria encara més greu que ens poguessin retreure que els haguem donat un horitzó de vida moralment mesquí.
escola de fantasia
Imaginació
La imaginació és una funció de l’experiència
Gramàtica de la fantasia
La funció creativa de la imaginació pertany a l’home comú, al científic, al tècnic; és essencial tant en les descobertes científiques com en el naixement de l’obra d’art; és fins i tot condició necessària per a la vida quotidiana
Gramàtica de la fantasia
James Bond
En sentit ampli, “el conte contemporani”, són els dibuixos animats de Walt Disney, els tebeos, i potser fins i tot les pel·lícules de l’agent 007, basats en un ritme que és, reduït a l’esquelet, el mateix dels contes tradicionals. Un heroi rep l’encàrrec d’una missió perillosa, la porta a terme contra un antagonista màgic (el cotxe que dispara oli, claus, bales, metralla), guanya la batalla i després es pot casar (o passar un cap de setmana a les Bermudes amb una de les tantes noies guapes de la pel·lícula).
escola de fantasia
Joc
L’infant s’estimaria més ser jugador que espectador si les cases fossin més jugables, si els barris fossin més jugables, si les escoles i les ciutats fossin més jugables. La veritat és que mai no és la seva habilitat, agibilitat i jugabilitat el que en governa la construcció, l’estructuració i la decoració. No comprem pas el sofà per fer-hi saltar el nen a sobre! El comprem perquè és bonic o per aparentar. I així és com el sofà esdevé un enemic seu, encara que pugui seure-hi per veure la televisió.
gramàtica de la fantasia
Lectura
La lectura, o és un moment de vida, un moment lliure, ple, desinteressat, o no és res.
Escola de fantasia
L’optimisme de la voluntat
En ells hi neix una exigència: la necessitat de fer-hi alguna cosa, que està lligada amb allò que Gramsci tan bé anomenava “l’optimisme de la voluntat”. Tenim raons per ser pessimistes, però són els infants, em sembla, els que ens demanen que utilitzem el nostre optimisme de la voluntat.
Gramàtica de la fantasia
Passió
Entenc per “passió” la capacitat de resistència i revolta; la intransigència en l’oposició al fariseisme en totes les seves formes; la voluntat d’acció i de compromís; la valentia de “somiar en gran”; la consciència del deure que tenim, com a persones, de canviar el món per millorar-lo i no acontentar-nos amb transformacions mediocres de decorat que ho deixen tot tal com estava. El coratge de dir que no quan cal, encara que sigui més còmode dir que sí, de no “fer el que fa tothom”, encara que signifiqui pagar un preu.
escola de fantasia
Procés creatiu
Creativitat és sinònim de pensament divergent, és a dir, capaç de trencar contínuament els esquemes de l’experiència. És creativa una mentalitat que sempre està treballant, sempre fent preguntes, descobrint problemes allí on els altres hi troben respostes satisfactòries, en el seu element, en les situacions fluides, allí on els altres hi ensumen només perills, capaç de judicis autònoms i independents (fins i tot del pare, del mestre i de la societat), que refuta el que està codificat, que remanipula objectes i conceptes sense deixar-se inhibir pels conformistes. Totes aquestes qualitats es manifesten en el procés creatiu
Gramàtica de la fantasia
Rondalla
Hi ha qui s’entreté a denunciar-ne els continguts com si les rondalles haguessin nascut de la pedagogia en comptes de la vida mil·lenària dels pobles. Hi ha qui en suggereix la importància psicoanalítica. Però les rondalles no han nascut de la iniciativa d’intuïcions individuals, sinó de l’elaboració col·lectiva de pobles i generacions enormement distants entre si.
Gramàtica de la fantasia
Les rondalles, en resum, haurien nascut per caiguda del món sacre al món laic: també per caiguda han arrelat en el món infantil, reduïdes a joguines, objectes que en èpoques precedents haurien estat objectes rituals i culturals
Gramàtica de la fantasia
Els contes populars tradicionals tenen, com hem vist, arrels massa profundes en una llarga aventura humana perquè se’ls pugui titllar d’evasió. (..) El fantasieig és una fugida de la realitat; la fantasia és una dimensió de la realitat humana. Mitjançant la fantasia es pot entrar al cor de la realitat tan a fons com mitjançant la ciència. Els contes no allunyen de la realitat: l’observen i la representen des d’un punt de vista particular i molt lliure, això és tot. Es pot arribar a la realitat entrant-hi per la porta o per la finestra.
escola de fantasia
Societat
La imaginació de l’infant, estimulada per inventar paraules, aplicarà els seus instruments sobre tots els trets de l’experiència que desafiaran la seva intervenció creativa. Les rondalles serveixen per a les matemàtiques tant com les m atemàtiques serveixen per a les rondalles. Serveixen per a la poesia, per a la música, per a la utopia, per al compromís polític: en resum, per a l’home complet, i no només per al fantasejador [sic]. I li serveixen, justament, perquè, en aparença, no serveixen per a res (…). Si una societat basada en el mite de la productivitat (i sobre la realitat del profit) necessita homes a mitges – fidels executors, diligents reproductors, dòcils instruments sense voluntat-, vol dir que està mal feta i que cal canviar-la. Per canviar-la es necessiten homes creatius, que sàpiguen utilitzar la seva imaginació
gramàtica de la fantasia
Televisió
Un parèntesi sobre alguns dibuixos violents: no estic d’acord amb els que hi veuen l’enemic número u dels nens d’avui dia; són faules actuals explicades amb el llenguatge actual. El perill neix quan la televisió ocupa massa temps en el dia de l’infant.
escola de fantasia
Per saber-ne més
Ares Seijo, Ivana. Gianni Rodari: el liberador de palabras, dins CLIJ: Cuadernos de literatura infantil y juvenil, número 287, 2019, p. 26-33.
El binomi fantàstic: el naixement del conte
tusitala451 
1 thoughts