Anglaterra distòpica

15 llibres de ciència-ficció ambientats en terres britàniques

Per en Pep i en David que habiten a la gran illa. El seu amor és a prova de distòpies.

No sabem quin serà el futur d’Anglaterra amb el Brexit, però sí que et podem recomanar 15 llibres ambientats en un futur d’aquesta illa tan peculiar. El cinema sovint ha canviat els paisatges britànics per les típiques ciutats nord-americanes i així han quedat en l’imaginari col·lectiu. Us imagineu a Tom Cruise fugint dels extraterrestres en un Londres de finals del segle XIX? O a Tippi Heddren refugiant-se dels ocells en una cabina telefònica londinenca?

La guerra de los mundos de H. G. Wells. Buenos Aires: Libros del Zorro Rojo, 2016.

H. G Wells va ser el primer escriptor en va narrar una invasió de la Terra per marcians. Això és mereix el primer lloc al pòdium de les distòpies universals.

Any 1894, Londres. El més sorprenent del llibre no és que l’acció passi a Anglaterra. Tampoc que la gent fugi de la ciutat en carretes tirades a cavall. El més sorprenent és la força del relat de H.G. Wells. Ho va comprovar Orson Welles en el seu programa de ràdio al 1938. No cal dir res més. O potser sí… Aquesta edició conté les il·lustracions de l’artista Henrique Alvim Corrêa que el mateix H. G. Wells admirava. És una edició basada en el llibre publicat per L. Vandamm&Co en 1906.

La guerra de los mundos de Byron Haskin (1953)
La guerra de los mundos de Steven Spielberg (2005)
War of the worlds radio broadcast Orson Welles (1938)

Los pájaros y otros relatos de  Daphne du Maurier. Sevilla, El Paseo, 2017.

Encara que l’autora no especifica en quin lloc d’Anglaterra situa el relat Los pájaros, suposem que es refereix a Cornualla. Du Maurier ambienta moltes de les seves històries en aquest poble mariner. L’acció de Posada Jamaica (1937) o la famosa Rebeca (1938) passa a Cornualla. Curiosament totes aquestes novel·les les ha dutes a la pantalla el director britànic Alfred Hitchcock. Si voleu conèixer l’escenari de la novel·la a vol d’ocell (mai millor dit) ho podeu fer a la seva pagina oficial Visit Cornwall.

Los pájaros d’Alfred Hitchcock (1963)
Peculiar publicitat sobre la pel·lícula Los pájaros (1963)

Bienvenidos a Metro-Center de J. G. Ballard. Barcelona: Minoutauro, 2008.

Ballard proposa un escenari dominat per una onada neonazi al voltant de dos eixos centrals: el futbol i un centre comercial, situat a prop de l’aeroport de Heathrow. Richard Pearson s’instal·la en el pis heretat del seu pare, prop del centre comercial Metro-Centre. Descobrirà que la tendència de la població al consumisme i l’afició desmesura al futbol no corresponen a un moviment desordenat i espontani de la societat. L’última novel·la de l’autor, en anglès Kingdom come, és una crítica al consumisme salvatge, a la il·lusòria societat lliure on vivim, no com a persones, sinó com a consumidors. Un testimoni d’allò que vindrà o d’allò que ja està entre nosaltres. Llegiu, llegiu. Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència. El regne que vindrà ja ha arribat.

Mire a su alrededor, señor Pearson. Nos enfrentamos a un nuevo tipo de hombre y mujer: de mentalidad estrecha, pasivos, apretando en la mano las tarjetas de las tiendas. Creen todo lo que les dicen personas como usted o como yo. Quieren que los engañen, quieren que los lleven a comprar la última basura. Su educación proviene de los anuncios publicitarios de la televisión. Saben que las únicas cosas que tienen algo de valor son las que pueden meter en una bolsa. Ésta es una zona de peste, señor Pearson. Una peste llamada consumismo.

Bienvenidos a metro-center

La panerola d’Ian McEwan. Barcelona: Anagrama, 2020.

Distòpia satírica on es reverteix el fenomen de La metamorfosi de Kafka. Les paneroles tenen la prodigiosa habilitat de transformar-se en humans. La nostra protagonista concretament es converteix en el Primer Ministre del Regne Unit. Amb ajuda d’algunes de les seves col·legues posa en pràctica una nova teoria econòmica: una economia de flux invers. Amb aquesta reforma pretén solucionar tots els problemes del país, Brexit inclòs.

L’autor ens presenta un episodi kakfià però amb tocs de sàtira i humor propis de la narrativa de Jonathan Swift. Una combinació explosiva, hilarant i, a vegades, inquietant. Una denuncia de la degradació de la classe política britànica.

Un món feliç d’Aldous Huxley. Barcelona: Educaula, 2019.

El Centre d’indubació i condicionament de Londres és el úter de la nova fornada d’éssers humans. Una societat condicionada genèticament en diferents categories socials: des de l’élit dels Alpha fins a la mísera existència dels Epsilon. Res no escapa d’aquesta estratificació social. Els dos protagonistes Bernard Marx i Lenina (Marx i Lenin?) descobreixen que hi ha una reserva per als indesitjables, per a aquells que no tenen cabuda en una societat feliç, per a aquells que saben llegir i escriure.

Si se quiere evitar la persecución, la liquidación y otros síntomas de fricción social, es preciso que los aspectos positivos de la propaganda sean tan eficaces como los negativos. Los más importantes Proyectos Manhattan del futuro serán vastas encuestas patrocinadas por los gobiernos sobre lo que los políticos y los científicos que intervendrán en ellas llamarán el problema de la felicidad; en otras palabras, el problema de lograr que la gente ame su servidumbre.

Un mundo feliz (Pròleg)
Un mundo feliz de Leslie Libman i Larry Williams (1998)
Un mundo feliz sèrie (2020)

Hijos de Hombres de P. D. James. Barcelona: B de Bolsillo, 2018.

Theo Faron viu a l’Anglaterra de l’època post-Omega l’any 2021. Després d’una pandèmia, la humanitat viu una època d’esterilitat, sense cap naixement. L’ésser humà ha perdut la capacitat de procrear. La notícia de la mort, als 18 anys, de la persona més jove del planeta deixa a la societat en un estat de total desesperança. Els infants nascuts al 1995 reben el nom d’Omegas. Són una generació cruel, consentida i arrogant. És el final de l’homo sapiens.

.

Hijos de los hombres d’Alfonso Cuarón (2006)

Hijas del Norte de Sarah Hall. Madrid: Alianza Editorial, 2019.

En una època de superpoblació i escassetat d’aliments, L’Autoritat, el nou govern, només permet un reduït nombre d’embarassos i certes dones són esterilitzades contra la seva voluntat. Al nord de la Gran Bretanya, prop del Lake District una jove, autoanomenada Germana, ens relata la seva història. Relegada a una simple súbdita de l’estat, sense cap mena de poder de decisió, Germana no es rendeix.

És impossible no associar aquesta novel·la amb El conte de la serventa de Margaret Atwood o Hijos de hombres de P. D. James. Aquesta trilogia de la fecunditat és una mostra més de la presència de les distòpies feministes en la literatura actual.

El dia dels trífids de John Wyndham. Barcelona: La Magrana, 2003.

Bill Masen es desperta a un hospital de Londres el dia després de la pluja de meteorits més espectacular que hagi vist mai Anglaterra. Al treure’s la bena sent un silenci abismal i descobreix que tota la població està cega i només uns pocs conserven la vista. Però la pluja no només ha portat la ceguera a la població. Hi ha una altra amenaça: els trífids, unes colossals plantes carnívores amb habilitat per desplaçar-se. Els londinencs, cecs i desorientats, són una presa fàcil per a aquesta flora, que han suplantat a l’ésser humà en la supremacia de la cadena alimentaria. Hi ha alguna possibilitat de sobreviure?

“Si sabes que es miércoles y la mañana empieza como si fuera un domingo, algo muy grave tiene que estar pasando en alguna parte”. 

El dia de los trífidos

La investigación de Stanislaw Lem. Madrid: Impedimenta, 2011.

Un estrany fenomen irrompre a la zona metropolitana de Londres: un conjunt de cadàvers han començat a aixecar-se i a caminar llargs recorreguts fins que tornen a desaparèixer. Sota l’aparença d’una clàssica novel·la policíaca ambientada al típic Londres boirós i amb un perspicaç policia de Scotland Yard, el tinent Gregory, descobrim que els enigmes que hi han darrera d’aquests successos van més enllà del que és imaginable.

El mur de John Lanchester. Barcelona: Univers, 2020.

Anglaterra s’ha fet construir un mur per evitar una possible invasió a l’illa. Els overseas, els Altres, poden atacar en qualsevol moment. La població està obligada a complir dos anys de servei a les brigades de defensa. Només si et converteixes en un Reproductor i tens un fill pots evitar ser destinat al mur. Allà fa fred i sembla que el temps passi molt a poc a poc. Fins que un dia…

Una al·legoria de la societat actual, de la paranoia de la protecció, de la por als altres i de les ansietats que pateix l’ésser humà.

El mundo sumergido de J. G. Ballard. Barcelona: Minotauro, 2002.

Ballard, conjuntament amb Michael Moorcock, és una de les principals figures dels inicis de la New Wave.

En ple segle XXII la temperatura de La Terra no ha deixat de pujar. La població s’ha refugiat en les zones polars. Les ciutats en ruïnes a latituds més equatorials, convertides en ruïnes, es troben inundades per les aigües procedents del desgel. Ciutats com Londres ronden temperatures properes als 50 C. El doctor Kerans forma part d’un equip d’investigació que estudia aquest fenomen. Quan la situació a Londres es fa insostenible ell pren la determinació de quedar-s’hi. El que no sap Kerans és que aquesta decisió tindrà conseqüències irreversibles per a la raça humana.

El último hombre de Mary Shelley. Madrid: Akal, 2020.

Editat l’any 1826 i recuperat el 1965. L’autora narra una història futurista que s’ambienta al 2070 i presenta una societat en regressió per culpa de la pesta. La novel·la presenta certes similituds amb la vida de Shelley, ja que ella es sentia como la última sobreviviente de una raza. La crònica de la fi del món de la mà de l’últim ésser vivent. Un llibre d’absoluta actualitat, per l’autora de Frankenstein.

Éramos como el hombre que se entera de que su casa está ardiendo y aun así avanza por la calle sin perder la esperanza de que se trate de un error.

El último hombre

Màquines com jo  d’Ian McWean. Barcelona: Anagrama, 2019.

Londres 1982. En ple mandat de Margaret Thatcher, el desenvolupament de la intel·ligència artificial, de la mà d’Alan Turing, ha permès la creació i comercialització de dos nous androides: Adam i Eva. En Charlie Friend compra un dels primers Adams. Paral·lelament la seva parella adquireix una Eva. El que podia ser una família tecnològicament feliç es veu trasbalsada per l’ètica i els valors instaurats per defecte en els androides, que superen els dels seus propietaris. Narrador magistral i provocador nat, McEwan ens presenta una complexa reflexió i sàtira sobre el consumisme tecnològic i els valors de la societat.

Rascacielos de J. G. Ballard. Madrird: Alianza, 2018.

Ballard diseciona la societat benestant a través d’un relat sobre el límit entre la civilització i la barbàrie. En aquest cas els protagonistes no fan una regressió causada per l’entorn natural. Com en el llibre Bienvenidos a Metro-Center, l’autor situa l’epicentre del caos i la violència en un edifici icona de la prosperitat econòmica. Una simple fallada tecnològica desencadena una onada de violència claustrofòbica en els apartaments d’un gratacels londinencs. Ballard en estat pur.

V de vendetta d’Alan Moore i David Lloyd. Barcelona: ECC, 2015.

Buenas noches Londres (…) estamos a 5 de noviembre de 1997. Així comença aquest còmic distòpic en una Anglaterra dictatorial després de la III Guerra Mundial.

Ja he parlat de V de vendetta i dels seus referents literaris i musicals. Soc conscient que és un còmic i no una novel·la però la idea em sembla fantàstica i, ja se sap, les idees són a prova de bales.

¿Pensaba matarme? No queda carne ni sangre que matar bajo esta capa. Solo hay una idea. Las ideas son a prueba de balas. Adiós.

V de Vendetta
V de vendetta de Jame McTeigue (2005)

Un parell d’enllaços per recordar algunes distòpies concebudes per autors i autores britàniques però que no transcorren en el seu territori.

Autor: Ivana Ares Seijo

Soc Ivana Ares, bibliotecària. Porto més de 20 anys recomanant lectures a les biblioteques públiques. Ara em dedico a fer-ho a través del meu bloc.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.