Cinc dones de ciència

A totes les noies i dones que volen ser científiques. A les que ja ho són i treballen per millorar el nostre món.

Un petit homenatge a cinc dones que van lluitar per les seves idees i per la seva passió amb coratge. Van treballar en desigualtat de condicions, sense ajuda, menyspreades per la seva condició de dones. Gràcies a elles hem avançat en disciplines com l’energia nuclear, la física, la química, la biologia i l’enginyeria.

Rosalind Franklin

Un company seu, Wilkins, ensenya a Watson i Crick dades i fotografies sobre el treball de Rosalind, sense el seu permís. Entre les imatges hi havia la famosa foto 51 que confirmava la teoria de Watson i Crick sobre l’estructura de doble hèlix de l’ADN.

Watson, Crick i Wilkins rebien el Premi Nobel pels seus estudis sobre l’estructura de l’ADN. Rosalind Franklin havia mort d’un càncer d’ovaris per la seva exposició a la radiació. Ni Watson ni Crick la van mencionar en el seu discurs. Fins i tot Watson en el seu famós llibre La doble hèlice la menysprea: “Estaba decidida a no destacar sus atributos femeninos. Aunque era de rasgos enérgicos, no carecía de atractivo, y habría podido resultar muy guapa si hubiera mostrado el menor interés por vestir bien. Pero no lo hacía. Nunca llevaba los labios pintados para resaltar el contraste con su cabello liso y negro, y, a sus 31 años, todos sus vestidos mostraban una imaginación propia de empollonas adolescentes inglesas” i aconsella a Wilkins que “era evidente que, o Rosy se iba, o habría que ponerla en su sitio“.

Gràcies a la fotografia de Rosalind Franklin coneixem l’estructura del nostre ADN. Malgrat això no ha rebut el reconeixement que mereix aquest descobriment ni per part de la societat ni per part dels seus col·legues científics. Un cas emblemàtic de les desigualtats sofertes per les dones a la ciència.

Hedy Lamarr

El seu debut al cinema no podia ser més desastrós: el seu nu integral va generar molta polèmica i els seus pares decideixen casar-la. Van acordar el seu matrimoni amb el magnat de la indústria armamentista Fritz Mandl. Home autoritari i gelós, va impedir a Hedy seguir la seva carrera d’actriu.

El seu home l’obligava a assistir a les reunions de feina i així va poder obtenir informació de la tecnologia que utilitzaven els nazis. La vigilància del seu marit va esdevenir insuportable i Hedy va fugir als Estats Units. Naixia l’actriu Hedy Lamarr.

Triomfa al cinema i continua secretament amb les seves investigacions, donat que pensa que la seva condició de científica pot influir negativament en la seva carrera artística. La bellesa és un do però també un destorb per a Hedy.

Esclata la II Guerra Mundial i Hedy, amb bon coneixement de la tecnologia de comunicacions alemanya, decideix ajudar als aliats. El seu sistema es basava en fraccionar la transmissió dels missatges amb canvis de freqüència seguint un patró pseudoaleatori. Una millora considerable, ja que els missatges són més difícils de desxifrar si no es coneix el codi de canvi de canals. Es la “transmissió en espectre eixamplat per salt de freqüència” i la seva primera aplicació pràctica es va fer a la crisi dels míssils de Cuba.

Aconsegueix el reconeixement en vida però per a ella ja era massa tard. “Ja era hora” va dir quan li van concedir el Pioner Awards.

En l’actualitat les tecnologies sense fils (wifi, BlueTooth) es basen en els descobriments de Lamarr. El Dia de l’inventor es celebra el 9 de novembre en honor seu.

Maria Skłodowska

Coneix a Pierre Curie, amb qui investiga i forma una família. Malgrat que ha de treballar en condicions molt dolentes i de la seva condició de dona i estrangera, Maria aconsegueix cert reconeixement en vida per part de la comunitat científica. Els obstacles sempre hi són ja que només arriba a ser catedràtica quan mor Pierre i ocupa la seva plaça.

Maria Sklodowska, coneguda com a Marie Curie és la científica més coneguda del gran públic i un símbol de l’esforç, constància i reconeixement de les dones en el món de la ciència. Es l’únic científic en la història que té dos premis Nobel en dues disciplines diferents: física i química. Els Curie són una família vinculada a la ciència, la seva filla Irène Joliot–Curie, també va ser Nobel de Química.

La científica més famosa de la història és també la que més pel·lícules li han dedicat, encara que cap d’elles fins avui l’hagi posat el seu cognom i no el del seu marit.

Lise Meitner

El laboratori no admetia dones i Lise va treballar durant 30 anys al soterrani. No cobrava res pel seu treball, sortosament la seva família la recolza i l’ajuda econòmicament. L’any 1919 va ser la primera dona professora a la universitat encara que no rebia el mateix reconeixement que Hahn a nivell oficial.

L’afinitat, col·laboració i amistat amb Otto Hahn es veu truncada per la II Guerra Mundial. Meitner ha de fugir de l’Alemanya nazi, per la seva condició de jueva, a Suècia on pot continuar les seves investigacions sobre la fisió nuclear.

En 1942 se li ofereix participar en el Projecte Manhattan amb l’objectiu de crear una bomba atòmica. De tots els científics cridats només Meitner refusa l’oferta. Les seves conviccions ètiques no permetien que els seus descobriments estiguessin al servei de la guerra.

Malgrat estar nominada amb Hahn al Nobel l’any 1939, just abans de l’esclat de la guerra, l’any 1944 se li concedeix el Nobel de Física només a Otto Hahn, sense que aquest reclami el premi per a la seva companya de laboratori. Meitner va rebre reconeixement i guardons pel seu descobriment i està considerada com la mare de la fisió nuclear.

Diane Fossey

Degut als conflictes d’alguns països africans Fossey es trasllada contínuament i finalment s’instal·la a Ruanda on funda el Karisoke Research Center. Treballa en solitari i sense cap ajut oficial. La creació d’aquest centre atreu a investigadors i estudiants.

Fossey va dedicar la seva vida a l’estudi del comportament dels grans simis i a la seva protecció de la caça furtiva. Va arribar a enfrontar-se amb el govern de Ruanda però va aconseguir diners per crear i mantenir la fundació Digit de protecció als goril·les.

Ha de lluitar contra les màfies de la caça i tràfic furtius. El detonant de l’alcoholisme i la depressió de Diane Fossey és la mort de Digit, el goril·la amb qui havia establert una estreta relació d’estudi, per part dels caçadors furtius. Aconsegueix publicar els seus descobriments i experiència en el llibre Gorilas en la niebla.

Va morir assassinada, sense que a data d’avui s’hagi trobat el culpable. A la seva làpida es pot llegir la paraula Nyiramachabelli, un nom ruandès que significa “la dona que va saber adaptar-se al bosc”. Actualment existeix la Diane Fossey Gorila Fundation que continua la seva feina.

Més històries de científiques lluitadores a la Biblioteca Virtual, Mujeres conciencia i Dones & ciència.