Ambientada a la França de 1916, durant la Primera Guerra Mundial i basada en fets reals, Humphrey Cobb narra com tres soldats d’un regiment francès, elegits per sorteig, van ser sotmesos a un consell de guerra, jutjats ràpidament i sense cap garantia.
En un atac suïcida i desastrós de les tropes, els fracassats oficials, per no reconèixer el seu error, decideixen donar un càstig als seus soldats acusant-los de covardia.
Per escriure la seva gran obra Cobb no busca personatges exagerats o els disfressa com “el bo” o “el dolent”, ja que només amb la descripció de la realitat de la guerra era suficient per mostrar una gran tragèdia. Reflecteix com els soldats, sense considerar-los persones, són moguts com titelles cap a l’irracional.
Thomas Gray
Els senders de glòria no condueixen sinó a la tomba.
La novel·la parla de l’ambició, la covardia, l’obediència i la incapacitat de rebutjar la més amoral de les ordres. Del que significa la guerra i que el resultat final sempre és el mateix: la mort d’innocents.

L’autor va ser voluntari a la Primera Guerra Mundial amb disset anys. És allà on es convenç que la guerra és el més terrible que hi ha i aconsegueix una de les millors denúncies del militarisme i els seus excessos. També posa de manifest la incapacitat d’oferir resistència o rebel·lar-se davant d’alguna cosa injusta. Ens ensenya el món en el que els genocidis deixen en ridícul la Declaració Universal dels Drets Humans.
Amb aquesta obra, a banda de revelar-se contra el bel·licisme, ens porta a reflexionar sobre l’ètica, la humanitat i la dignitat de les persones.
Per donar-li títol va escollir aquest vers de Thomas Gray: “Els senders de glòria no condueixen sinó a la tomba”. Sens dubte una gran elecció. Posteriorment va ser molt coneguda per l’adaptació cinematogràfica de Stanley Kubrick.
Senderos de gloria per Marcos Ordónez
Senderos de gloria en Filmaffinity
Autora: Anna Delgado de Heras Loleo&Loveo