Un tàndem que sempre funciona. Especialment en el gènere del teatre i la poesia. Paraules cantades, musicades, explicades amb melodies. El que va començar amb una vintena de melodies s’ha convertit en un gegant incomplet i inabastable. A la llista d’Spotify trobareu les cançons que apareixen esmentades a l’article. Només incloc els àlbums si estan exclusivament dedicats a un escriptor o escriptora.
Moltes persones han influït en la meva recerca musical i literària. A ells i elles els hi dedico aquestes paraules.
A Carlos, pels tangos i la vida compartida.
A Víctor i Adrià, per les cançons de J.R.R. Tolkien. Sou la meva llum.
A Yoda, per transmetre’m la seva passió per la llengua catalana.
A la meva família, per mantenir viu el gallec.
A Julián Figueres i Pep Villanueva, els meus musictecaris preferits.
- Cançons que han inspirat llibres
- Teatre
- Poesia: catalana, gallega, castellana, estrangera
- Novel·les
- Infantil
Cançons que han inspirat llibres
Habitualment és la música la que s’inspira en la literatura però hi ha on la música és la inspiració d’escriptors. Algunes cançons s’han convertit en títol de novel·les i còmics. És el cas d’Instant Karma! (We all shine on) de John Lennon que es va convertir en el títol de The shinning (El resplandor) d’Stephen King.
“Todo empezó con Bob Dylan” diu Dave Gibbons, dibuixant de còmics. Un vers de la cançó Desolation row va ser l’espurna del que arribaria a ser Watchmen, el mític còmic de Gibbons i Alan Moore. Per cert, una cançó plena de referències a personatges de literaris.
A medianoche, todos los agentes
y los superhumanos
salen a por cualquiera que sepa
más de lo que saben ellos.
Teatre
Parlar de teatre i música és parlar de música clàssica i Shakespeare. Si hi ha un autor de teatre que ha estat font d’inspiració de compositors clàssics aquest és William Shakespeare. Els clàssics teatrals es converteixen en òperes. Alguns exemples: Otel.lo de Rossini, Macbeth i Falstaff de Verdi, Romeu i Julieta de Gounod, Hamlet de Thomas, Béatrice et Bénédict de Berlioz, La tempesta de Purcell, Les alegres casades de Windsor de Nicolai o La prohibició d’estimar de Wagner. Aquest tema donaria per un altre post però ja tenim un rànquing de les obres de Shakespeare que més han estat adaptades a l’òpera. Destaco algunes versions més modernes.
Joni Mitchell va dedicar una cançó a l’obra homònima de Tennessee Williams La nit de l’iguana.
Sense oblidar l’adaptació de Dagoll Dagom de Mar i cel, l’obra immortal d’Àngel Guimerà.
Poesia
Uns dels gèneres literaris més adaptats a la música és sens dubte la poesia. Donaria per molt parlar dels poetes, poetesses, poemes musicats i músics poetes, l’aliança de la poesia i la música, sovint, constitueix una dèbil frontera entre qui és el poeta i qui el músic. L’exemple més evident el tenim amb Bob Dylan. L’acadèmia sueca li va atorgar el Premi Nobel de Literatura al 2016 per haber creado nuevas expresiones poéticas dentro de la gran tradición de la canción estadounidense. Dylan es va convertir en el primer músic en rebre aquest premi. Si en voleu saber més sobre aquest tema teniu el llibre Dylan poeta: visiones del pecado.
Des de les versions musicades de poetes, passant per les rimes múrries de Siniestro Total (Assumpta) fins les més embafadores de Mecano. Aquest tema donaria per a un volum sencer d’una enciclopèdia. Seré acadèmica i faré una classificació idiomàtica de la poesia: catalana, gallega, castellana, anglesa i altres llengües.
Començarem per Salvador Espriu. Raimon canta Espriu i Marina Rossell li posa veu a Barca del temps, un poema d’Espriu dedicat al seu amic i poeta Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Molts artistes valencians han posat veu i música al poemes de Vicent Andrés Estellés, entre ells Ovidi Montllor. Sense oblidar la col·laboració de Lluís Llach i Miquel Martí i Pol. Joan Manuel Serrat també ha fet honor als poetes catalans, com J.V. Foix, Joan Salvat-Papasseit, Josep Carner i Joan Vergés. Hi ha seleccions de les millors adaptacions, però si voleu una llista exhaustiva de poesia musicada la UOC ha elaborat música de poetes amb un cercador per poetes, poemes i per intèrprets.
Em quedo amb dues petites joies, potser no tan conegudes, com són Mans de dona, del poema Vels de ceba o la dansa secreta de Maria Mercè Marçal, cantat per Lia Sampai i Mireia Vives.
I tot queda entre tortosins. Arturo Gaya canta a Abu Bakr al-Turtuxí, poeta, jurista i filòsof. Fins ara Josep Piera havia musicat el poema Absència.
I no podia faltar en aquest recull un homenatge a Miña terra galega i als seus poetes. Ningú és profeta a la seva terra i sovint les adaptacions venen de la sensibilitat de les nostres fronteres: León i Portugal.
Lela, poema de Alfonso R. Castelao
Per sort Luz Casal i la Real Fhilarmonía de Galícia interpreten Negra sombra de Rosalía de Castro. Com diuen Siniestro total a la cançó Miña terra galega: El llanto empieza a brotar. Saudade en estat pur.
Una sorprenent versió rock d’un poema d’Eduardo Blanco Amor, gran poeta gallec.
S’ha de fer molta recerca per trobar una versió del poema Longa noite de pedra de Celso Emilio Ferreiro.
Lorca va escriure Seis poemas galegos l’any 1935 publicats per l’editorial Nós i prologats per Eduardo Blanco Amor. Chove en Santiago amb música de l’argentí Alberto Gambino i interpretada per Luar na Lubre.
Trobareu 18 cançons més d’autors gallecs a aquesta llista d’Spotify.
Parlar de poesia castellana és parlar de Serrat, Benedetti, Machado, Lorca, Miguel Hernández, Paco Íbañez i el flamenc, entre molts d’altres.
Lorca gràcies a Enrique Morente, Paco Ibáñez, Camarón i Miguel Poveda, però també a Leonard Cohen. Aquest últim va posar el cognom del poeta a la seva filla, Lorca. La seva admiració per la poesia lorquiana va ser el germen de dos àlbums emblemàtics. El primer és Poetas en Nueva York, una col·laboració de l’any 1986, que inclou la cançó Take this waltz de Cohen i col·laboracions diverses com Lluís Llach, Victor Manuel, Paco de Lucía, George Moustaki i Patxi Andion.
Aquesta cançó va servir d’inspiració, 10 anys després, a Enrique Morente. Un exemple de la universalitat de la poesia, de Lorca i de la música és la col·laboració entre Enrique Morente, Lagartija Nick i Leonard Cohen a l’emblemàtic àlbum Omega, creat a partir del Poema para muertos. La seva història mereix un petit documental.
Artistes més contemporanis i allunyats de flamenc i dels cantautors, com Lagartija Nick, també li han rendit homenatge a Lorca. El grup Marea inclou en l’àlbum 28.000 puñaladas la cançó La ciudad de los gitanos, basada en el Romancero gitano. The Pogues canten la mort del poeta a Lorca’s Novena. The Clash mencionen a Lorca i fan referència al poema Despedida a Spanish Bombs.
Inevitable, imprescindible i extraordinària: La leyenda del tiempo per Camarón de la Isla. Encara que no ha estat l’únic a interpretar aquest poema.
Sense oblidar el català Miguel Poveda, definitivament Enlorquecido.
Per tancar el cicle lorquià, Chavela Vargas, als seus 93 anys, publica el disc-llibre La luna grande. Rubén Rojo va dirigir el documental de la passió lorquiana de Chavela a El ruiseñor y la noche (2015).
Els cantautors i els poemes formen un bon tàndem. Dos bons exemples són Joan Manuel Serrat i Paco Ibáñez. El directe de Paco Ibáñez a Olympia de Paris l’any 1969 és un repertori dels poetes castellans des de Luis de Góngora, Francisco de Quevedo, Rafael Alberti, Arcipreste de Hita, Gloria Fuertes, José Agustín Goytisolo i Luis Cernuda, entre d’altres.
Joan Manuel Serrat es centra més en poetes contemporanis com ara Antonio Machado, Benedetti , Goytisolo, Cernuda, García Montero i Miguel Hernández. Segur que em deixo molts poetes cantats per Serrat. Els trobareu tots al llibre Serrat y los poetas … verso a verso.
Els cantants més joves també han musicat poemes dels clàssics. Rosalia canta a San Juan de la Cruz a Aunque es de noche. Pura mística. També va versionar Palabras para Julia de José Agustín Goytisolo. Podeu seguir el diari de lectura de la cantant catalana per inspirar-vos.
El tango és un bon acompanyament per a la poesia i està perfectament documentat al llibre La poesía de los tangos amb llista d’Spotify inclosa.
Una bona mostra és No te salves: Benedetti per Adriana Varela.
Poesia estrangera
Un àlbum que destaca dintre de la poesia de parla anglesa és The Raven de Lou Reed, íntegrament dedicat a Edgar Allan Poe. Del innombrable nombre de cançons que versionen poemes ens quedem amb If un poema de Rudyard Kipling cantat per Joni Mitchell. El poema dadaista d’Hugo Ball Gadji Beri bimba adaptat per Talking heads am el títol I Zimbra. També la l’àlbum i cançó del compositor James Blake Overgrown està inspirat en el poema d’Emily Dickinson All overgrown by cunning moss.
Sense oblidar els clàssics que van fer furor als anys 80 i que, segurament, sentíem a la cara B d’un radiocassette. Radio Futura canta Annabel Lee, el darrer poema de Poe, publicat pòstumament.
Iron Maiden es va inspirar en moltes novel·les i poemes. De Poe tenen el poema El dorado amb una cançó que conserva el mateix títol; The trooper del poema La carga de la brigada ligera de Lord Alfred Tennyson i la cançó Rime of the ancient mariner és també el títol d’un poema de Samuel Taylor Coleridge.
La poesia francesa també ha influït a grups com The cure que van adaptar el poema de Charles Baudelaire Los ojos de los pobres amb la cançó titulada How beautiful you are.
Arooj Aftab ens porta la cançó Na Gul sobre un poema escrit per la cortesana urdú del segle XVIII Hyderabad Mah Laqa Bai Chanda, mai abans musicat.
Novel·les
Els exemples de cançons inspirades en novel·les és tan extensa que faré una petita classificació on també mencionaré les novel·les que tenen la música com a tema central. Els encontres furtius entre músics i escriptors són gairebé anecdòtics però no per això menys interessants. Seguidament les cançons inspirades en novel·la, amb una especial atenció a la ciència-ficció i la fantasia que, principalment, ha fascinat als grups de rock i heavy metal.
Parlar de jazz i novel·la és pensar en Rayuela de Julio Cortázar. Tot el jazz de Cortázar al llibre Jazzuela: el jazz en Rayuela i les cançons a Spotify.
Un altre escriptor i músic apassionat pel jazz és Boris Vian. Aquest estil musical està present no només en les seves novel·les sinó també en el seu assaig Escritos de jazz i també a Spotify.
Altres novel·les plenes de música són Soy leyenda de Richard Matheson. En la novel·la el protagonista escolta música clàssica, mentre que a la pel·lícula protagonitzada per Will Smith Soy leyenda (2007) Robert Neville és un apassionat del reagee i de Bob Marley.
Bernard Minier en Bajo el hielo crea una unió musical entre el detectiu Martin Servaz i el seu enemic, Julian Hirtmann, en la passió per Mahler.
La verdad, no es solo Mahler: hay un soudntrack, una banda sonora para cada novela: con pistas de rock indie que escucha Esperandieu, el metal de Samira Cheung y de Margot (la hija de Servaz), etc. Se va de Mahler, Debussy (en Noche) y Madame Butterfly (en No apagues la luz) a Last Shadows Puppets, Guns N ‘Roses y Marilyn Manson, entre otros…
Bernard Minier
Parlar de Murakami és parlar de jazz. L’autor va regentar un local de jazz anomenat Peter Cat. Les seves novel·les són plenes de referències musicals. El llibre Música, sólo música recull les converses entre Murakami i el seu amic Seiji Ozawa, antic director de la Boston Symphony Orchestra. L’editorial Tusquets ha fet una llista d’Spotify amb les cançons del llibre. Més recent és el llibre Retrats en jazz amb 55 retrats de músics de jazz. També amb llista a Spotify.
Si hagués de citar totes les novel·les que estan relacionades amb la música no acabaria mai. Per sort unes bibliotecàries companyes meves (Cris Valls, Antònia Caño, Rosa Martínez i Eva Torné) i han fet una magnífica tria de novel·les musicals. Els cracks de còmic (Jaume Vilarrubí, Dani Rio, Lluïsa Pardo i Núria Maymó) també han posat el seu granet de sorra en la relació del còmic i la música amb Còmic i jazz i Música i còmic.
William Seward Burroughs i Kurt Cobain es van trobar quan l’escriptor tenia 83 anys. Per fi Cobain coneixia el seu ídol literari. No és d’estranyar que Yonqui hagi estat la novel·la de capçalera del músic. Tots els detalls de la trobada els trobareu al llibre Nada es verdad, todo está permitido de Fernando Rocha. D’aquella jornada va sorgir la cançó The “Priest” They Called him. Les parts parlades eren fragments d’una de les històries curtes de The Exterminator.
Parlant de Burroughs… endivineu qui està a l’altra banda del pont, al final d’aquest vídeo.
Cançons inspirades en novel·les
Seguim amb U2. El suelo bajo sus pies és una versió moderna del mite d’Orfeu i Eurídice i de la impossibilitat de reconciliació entre Orient i Occident. La presència del rock en la novel·la va inspirar al grup musical U2 a posar música a la lletra que Salman Rushdie va fer per a l’ocasió. L’autor apareix al videoclip de la cançó.
Daniel el Higiénico y la Quartet de Baño Band fan una versió lliure de la novel·la Alguién voló sobre el nido del cuco de Ken Kesey. A l’inici de l’espectacle es pot sentir una part del diàleg de la pel·lícula on el protagonista menciona a la infermera, encara que ja no estic segura…
Metallica té diverses influències literàries. Comencem per For Whom the Bell Tolls, inspirada en la novel·la homònima Por quién doblan las campanas, d’Ernest Hemingway. El grup de trash metal s’inspira en la pel·lícula i la novel·la Johnny tomó su fusil de Dalton Trumbo, amb guió del mateix escriptor a la cançó One a l’àlbum … And justice for all. En el videoclip surten imatges de la pel·lícula.
Iron Maiden es va inspirar en El fantasma de l’òpera de Gaston Leroux a la cançó Phantom of the opera, però no totes les influències són tan evidents. Una possible interpretació de la críptica lletra de Bohemian Rapsody de Queen és la descripció d’un assassí suïcida atrapat per dimonis abans d’una execució. Una explicació que ens porta a la novel·la L’estranger d’Albert Camus, que pot haver servir com a font d’inspiració a Freddie Mercury. Ho deixo a criteri del lector i/o oient. Aquesta obra de Camus també va captivar al grup The Cure amb la cançó Killing an arab.
Nirvana va composar Scentless apprentice, una de les poques cançons acreditades pels tres components de la banda i que està inspirada en El perfum de Patrick Süskind. Cobain afirmava que sempre portava a la butxaca una còpia del llibre i que es sentia fastinat amb l’alienació del protagonista.
Es pot afirmar que Cims borrascosos es va posicionar com a número 1 de les llistes de popularitat al Regne Unit l’any 1978, gràcies a Kate Bush. La cantant encarna al fantasma de Catherine Earnshaw, protagonista de la novel·la d’Emily Brontë, que suplica a Heathcliff que la deixi entrar. El videoclip està ple de dramatisme.
No Love Lost, de Joy Division inclou citacions de La casa de muñecas, de Ka-tzetnik 135633, àlies de l’escriptor jueu Yehiel De-Nur. La novel·la fa referència al burdel on es prostituien nenes i adolescents jueves per poder salvar les seves vides. L’autor es va basar en el diari íntim de la seva germana.
Ciència-ficció, fantasia i terror
Si hi ha un tàndem tan poderós com la poesia i la música és el format per la ciència-ficció i fantasia i els grups de rock, trash metal i heavy metal. Aquestes formacions tenen alguns escriptors predilectes, entre els que destaquen George Orwell, Aldous Huxley, Edgar Allan Poe, H. P. Lovecraft i J. R. R. Tolkien.
Si hem de triar una cançó de presentació per a certs personatges indesitjables, aquesta és Sympathy for the devil de The Rolling Stones. Mick Jagger es va inspirar en la novel·la de Mikhaïl Bulgakov, El mestre i Margarida. Un regal de la seva parella d’aquest temps, l’actriu i cantant Marianne Faithfull, que ja hem vist que era aficionada a la literatura. Jagger també va afirmar que també es va inspirar en algun escriptor francès, encara que algunes estrofes s’assemblen al conte fantàstic The devil and Daniel Webster d’Stephen Vincent Benét, amb versió cinematogràfica de 1941: El hombre que vendió su alma.
L’inici de la cançó la podem trobar al còmic V de Vendetta d’Alan Moore.
Por favor, permítame presentarme
Soy un hombre de fortuna y gusto.
David Bowie va treballar en un musical complet sobre l’obra de George Orwell. La viuda de l’escriptor, Sonia Brownell, es va negar a cedir-li els drets. Bowie va incloure en el seu vuitè àlbum, Diamond dogs, cançons com 1984, Big brother o We are the dead. El disc és la unió de la novel·la d’Orwell, un musical basat en Ziggy Stardust i la pròpia visió de Bowie d’un món post apocalíptic inspirat també en escrits de William S. Burroughs.
Siempre sentías que estabas en 1984
Ese es el tipo de sociedad lúgubre e inamovible en la que muchos de nosotros sentimos que crecimos… Era un lugar terriblemente inhibidor
David Bowie
Els mons creats per Orwell i la seva crítica a les societats autoritàries han exercit una influència en el rock progressiu de Pink Floyd. El desè àlbum de la banda Animals, està basat en la novel·la La revolta dels animals. En el disc hi ha cançons explícites per a les tres castes: els porcs, que ostenten el poder; els gossos, que garanteixen la seguretat del sistema i dels poderosos; i les ovelles, que exemplifiquen la classe obrera, dòcil i obedient.
Grups més contemporanis com Muse també s’han influenciat de 1984, l’obra magna d’Orwell. The Resistence és un àlbum inspirat en el Gran Germà, ple de missatges sobre conspiracions polítiques, especialment tres cançons: The Resistence, Uprising i United States of Eurasia. El grup té la cançó The Small Print, que narra la història de Faust des del punt de vista del diable.
Iron Maiden és un dels grups de heavy metal atrets per la literatura de ciència ficció i fantasia. Brave new world és el primer àlbum d’estudi de la banda on toquen tres guitarristes. La cançó Brave New World i la caràtula de l’àlbum estan inspirades en la novel·la d’Aldous Huxley Un món feliç. La cançó Murders in the Rue Morgue, inclosa en el seu àlbum Killers, està inspirada en el conte d’Edgar Allan Poe.
Més complicada va ser la relació de Frank Herbert, autor de la saga Dune, amb la música. A l’autor no li agradaven els grups de rock ni de heavy metal i, sospitem, que tampoc era molt fan d’Eddy. No va permetre que la cançó que li va dedicar la banda es titulés com la novel·la. El títol alternatiu, To tame a land (Domar una terra) és d’allò més poètic. Malgrat el rebuig de l’autor, la banda anglesa va continuar la seva afició per la lectura amb moltes més cançons basades en poemes i llibres.
Bob Dylan va basar la cançó All Along the Watchtower en versos del clàssic Frankenstein de Mary Shelley. Encara que el títol es va popularitzar gràcies a una versió de Jimi Hendrix. Com a dada curiosa: és la cançó que el premi Nobel de literatura ha tocat més vegades en directe.
Sting també es va deixar endur per la literatura de terror amb Entrevista con el vampiro d’Anne Rice. En la cançó de Gordon Summer, Moon over Bourbon Street, un vampir vagabundeja pels carrers de Nova Orleans, sota la lluna de Bourbon Street.
The Cure es va inspirar en la trilogía de Gormenghast de Mervyn Peake per composar The drowning man. Un bon exemple de fusió de l’atmosfera gòtica de la novel·la i la música rock gòtic i dark.
La Sociedad Tolkien Española ha seleccionat les cançons inspirades en l’obra d’aquest autor. També tenim llista d’Spotify on destaca la dedicació que li ha atorgat a Tolkien el grup Clamavi de Profundis. Fins i tot he trobat un article a la revista Comunicación sobre les cançons de poder a l’obra de Tolkien, escrit per Martha Celis. Us deixo una de les cançons preferides dels meus fills, la cançó de Durin, d’El hòbbit.
Led Zeppelin és un dels grups que han rebut més influència de J.R.R. Tolkien. Robert Plant i Jimmy Page eren fans de la seva obra. Algunes de les cançons que han passat a la història de la música estan inspirades en aquest autor: Ramble On, Over the hills and far away, Battle of Evermore, Tangerine i Misty mountain hop. Totes les teniu a la llista d’Spotify creada per a l’ocasió.
El grup de power metal Blind Guardian va dedicar el seu sisè treball Nightfall in Middle-Earth al Silmarillion de Tolkien.
El grup Mettalica, també està influenciat per la literatura fantàstica, concretament pel terror còsmic d’H. P. Lovecraft. El seu trio de cançons: The Thing That Should Not Be, All Nightmare Long i The Call of Ktulu estan basades en l’obra d’aquest autor. Black Sabbath també ha versionat un conte de Lovecraft, concretament Al otro lado de la barrera del sueño amb la cançó Behind the wall of sleep.
I per últim, encara que estic segura que em deixo molts autors i grups, Stephen King. El trash no podia ignorar al rei del terror. Anthrax va composar la cançó Among the living, basada en la novel·la La danza de la muerte. Skeleton in the closet està basada en la novel·la Alumno aventajado, publicada l’any 1982 com a part del llibre Las cuatro estaciones, subtitulat com Verano de corrupción. Misery loves company està inspirat en la novel·la Misery.
Ramones va escriure Pet Sematary, basada en la novel·la Cementerio de animales, inclosa en l’àlbum Brain Drain. Cançó que forma part de la banda sonora de la pel·lícula Cementerio viviente, amb guió d’Stephen King. El grup de punk rock Pennywise no només deu el seu nom al pallasso d’It sinó que també li dediquen una cançó amb el mateix nom: Pennywise.
Deixem l’extens món de la literatura d’adults per endinsar-nos breument en la literatura infantil i juvenil.
Infantil
Per últim, però no per això menys important, el món de la literatura infantil també ha influït en els cantants. The Cure va composar el senzill Charlotte Sometimes que no va incloure en cap àlbum d’estudi de la banda, encara que es troba en els seus recopilatoris. El títol de la cançó fa referència al conte més conegut de l’escriptora Penelope Farmer publicat l’any 1969: Charlotte a veces. The Cure no han estat els únics que han rendit homenatge a aquesta novel·la, la cantant Jessica Charlotte Poland ha agafat el nom artístic de Charlotte Sometimes.
La influència de l’obra de Lewis Carroll en el rock psicodèlic és més que evident. El grup Jefferson Airplane va composar la cançó White rabbbit, inspirada en Alícia en terra de meravelles i amb referències evidents amb l’LSD. La cançó va aparèixer a la pel·lícula de Tim Burton Alicia a través del espejo.
L’Orquesta Mondragón posava veu a les llibertines paraules del llop a Caperucita feroz.
Tots els personatges dels contes tradicionals, dels còmics infantils i de les novel·les juvenils són benvinguts gràcies a Sisa. Sorgit de les profunditats subterrànies de la Font del Gat, el futur galàctic de la nova cançó fa màgia i qualsevol nit pot sortir el sol.
I tots junts a casa d’en Sisa van viure feliços per sempre més.
Si heu arribat fins aquí, felicitats. Us estimo.
tusitala451 