Miña terra galega

Una tria personal d’escriptors en llengua gallega

Vull fer un sentit homenatge a la llengua que em va bressolar, a través d’una tria personal, selectiva i imprecisa dels autors gallecs que he anat descobrint a cada visita estival a “Miña terra galega”.

Rainer Maria Rilke deia que la veritable pàtria de l’home és la infància. La meva pàtria és un petit poble do Concello de Vilalba, (Lugo) anomenat Corvelle. Una espècie de Macondo selvàtic i celta on tot era possible.

Descobriràs que molts d’aquests escriptors, políticament compromesos, van haver d’emigrar a Estats Units i l’Argentina, perseguits per la dictadura de Franco. I és que els gallecs d’esquerra són com les meigas: habelos hainos.

Aquesta tria té una dificultat afegida: la manca d’edicions en castellà i català de l’obra de molts dels grans escriptors en llengua gallega. Veuràs que algunes edicions són antigues però les podràs trobar a les biblioteques públiques.

Dedicatòries

I permet-me unes dedicatòries a aquelles persones que m’han fet estimar la llengua gallega.

Ao meu pai e ao meu irmán, que dormen na terra galega.

Á miña madriña, Josefa Villares, por estar sempre preto aínda que está lonxe.

Á miña avoa Ramona, polos contos.

Á Nélida Portela e Pepe Mora, por descubrirme novas lecturas.

Música per acompanyar la lectura

Abans de començar et recomano tres propostes musicals diferents que t’acompanyaran mentre tries quin llibre voldràs llegir.

El pop gallec més transgressor

La tradició sempre viva

Rosalía musicada

Recull de contes ambientats en la raia, la zona fronterera de Galícia amb Portugal. Magistral combinació de la tradició més gallega amb el terror o el suspens de la literatura més clàssica.

Xosé Luis Méndez Ferrín és un dels escriptors més importants de la literatura en gallec. No et perdis el conte Ellos (Eles), perfecta simbiosi entre les creences populars i la denúncia política.

Actualment dirigeix la revista de pensament crític A trabe d’ouro.

Alfonso Castelao és una de les figures més emblemàtiques de la cultura gallega. Los dos de siempre és la seva única novel·la. Pedriño e Rañolas representen dues maneres de veure la vida des de la seva posició social.

La seva producció abasta des de la caricatura, la sàtira política, la denúncia social amb la obra Cousas i la sèrie de dibuixos Cousas da vida on retrata la realitat socioeconòmica de la Galicia rural i denúncia el caciquisme.

Recentment adaptada al cinema, La parranda és una vertiginosa narració de 24 hores en la vida de tres homes a la fictícia ciutat d’Auria. La picaresca dels personatges es barreja amb humor, tragèdia, brutalitat, esperança i el desig d’alliberament. Una baixada als inferns d’aquells que no tenen esperança ni futur i s’autoexclouen d’una societat opressiva.

Censurada per la dictadura, aquesta obra va obtenir un gran èxit a l’Argentina, on va ser traduïda. Aquesta edició inclou un epíleg de Manuel Rivas.

A través dels ulls de Balbino, l’autor reconstrueix la vida a la Galícia rural. És la primera obra d’una trilogia que, amb Cartas a Lelo i Aqueles anos do Moncho, recull les esperances i misèries d’una societat destinada a emigrar. Tot sota l’innocent i ingènua mirada d’un nen gallec.

Yo soy Balbino. Un rapaz de aldea. Como quien dice, un nadie. Y, además, pobre. Porque de la aldea también es Manolito y no hay quien se le atreva…

La tradició oral dels contes és un dels eixos centrals de la literatura gallega. Molts d’aquestes històries són relats molt curts on el guillot (raposo) s’erigeix com a rei de les faules galleges.

Autor polifacètic de les lletres galleges, Ánxel Fole és conegut principalment pels seus contes. Aquest volum recull els quatre llibres de contes més importants de l’autor. Fole recupera la tradició oral i la combina amb les llegendes gallegues: històries d’apareguts, llops, amors impossibles, assassins. Dinou històries que et transporten a la Galicia més profunda i rural.

Concebut com a continuació de Cantares Gallegos. És un llibre principalment dedicat a l’emigració que a sumir Galicia en la desesperança. Una poètica de la saudade. Luz Casal i Carlos Núñez van posar música al poema Negra sombra.

En todo estás e ti es todo
pra min e en min mesma moras,
nin me abandonarás nunca,
sombra que sempre me asombras.

Manuel Rivas és el més conegut dels autors en llengua gallega. El seu compromís amb els més desvalguts va més enllà de fer-los protagonistes dels seus llibres. La seva prosa, delicada i sensible, acarona els personatges davant la mirada d’un lector que s’emmiralla en la seva lluita per viure amb dignitat.

He triat aquest llibre perquè combina la paraula i la imatge, ja que inclou fotografies del mateix Rivas. També per defugir dels títols que el van fer famós: el conte La lengua de las mariposas i El lápiz del carpintero.

Un dels poetes més importants de la literatura gallega. És conegut principalment pel poema Longa noite de pedra.

Os corazós dos homes
que ao lonxe espreitan,
feitos están
tamén
de pedra.
I eu, morrendo
nesta longa noite
de pedra.

(fragment)

Alvaro Cunqueiro és un dels representats més notables del realisme màgic gallec. Treu profit de les llegendes més universals, com l’artúrica, per traslladar-les als indrets menys coneguts de Galícia. Meira, a la província de Lugo, té el privilegi d’acollir el mag Merlí i la reina Ginebra. Per la seva casa passaran moltes persones a demanar-li consell.

Suso de Toro és una de les veus de l’inconformisme gallec més importants. Periodista i escriptor, no ha deixat mai de denunciar les injustícies que pateix Galícia.

Aquest llibre gira al voltant de la Catedral de Santiago de Compostela i dels secrets que l’envolten. Novel·la de terror amb influències de la literatura més obscura i ancestral gallega. Va ser portada al cinema amb Juan Diego Botto com a Jacobo, el turmentat escultor.

Patriarca de les lletres galleges, va ser un dels fundadors de la revista Nós juntament amb Castelao i altres escriptors. La seva producció literària s’amplia també a la geografia, arquitectura, assaig, biografia, didàctica de la literatura, encara que ell negava rotundament la delimitació dels gèneres literaris. Malgrat la seva importància hi ha poques traduccions de la seva obra. El grup musical Milladoiro li va dedicar un homenatge musical. La Fundación Otero Pedrayo atorga anualment els premis Trasalba en record seu.

Per saber-ne més

Autor: Ivana Ares Seijo

Soc Ivana Ares, bibliotecària. Porto més de 20 anys recomanant lectures a les biblioteques públiques. Ara em dedico a fer-ho a través del meu bloc.

2 thoughts

  1. Gràcies Ivana! Magnífica aquesta entrada del Dia das letras galegas! M’ha emocionat l’homenatge a les teves arrels ( i gràcies per la part que ens toca) i molt bona la selecció d’autors. Nélida i Pepe

    M'agrada

Respon a Glòria Olivella Cancel·la la resposta

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.